Aquesta setmana el moviment veïnal de la nostra ciutat té dues cites importants: una és l’elecció de la nova junta de la Federació de Veïns de Badalona (FAVB) i, l’altra, la celebració dels 40 anys de la legalització de l’AV Sant Mori de Llefià. 40 anys d’una entitat que, com altres entitats veïnals de la ciutat, va néixer com a defensora de la justícia social i també com a resposta a un entorn social i polític que negava la participació ciutadana i els serveis mínims al veïnat. És per això que les associacions de veïns tenen com a objectiu, ja des dels seus orígens, la defensa de la majoria social, les classes populars i treballadores, massa sovint allunyades dels centres de poder i amb una única força de transformació: la seva –nostra- força col·lectiva. Aquesta defensa dels interessos de la majoria social fa que sigui un moviment d’objectius generalistes, defensant des de totes les vessants el veïnat com a subjecte de drets polítics, com a usuari de l’espai públic, com a consumidor, com a usuari mediambiental, com a pacient de la sanitat, com a alumne del sistema educatiu. Tot això fa que tinguem una visió global dels problemes i les seves solucions. Des de les associacions també hem fet de dinamitzadors del teixit social a partir del treball en xarxa amb altres entitats, que permet fer un anàlisi col·lectiu, consensuant respostes i solucions. Trencant així l’aïllament i permetent una amplitud de mires dels nostres barris des de les diferents sensibilitats. Tot això posa de manifest la necessitat del treball conjunt de les entitats veïnals i de la FAVB. L’elecció de la seva nova junta ha de servir per a poder marcar objectius de treball a mig i llarg termini que ajudin a reactivar i millorar la vida sociopolítica. El moviment veïnal no ha de ser ni el sicari de l’oposició, ni el testaferro del govern municipal; la seva funció ha de ser garantir el paper actiu del veïnat en tot allò que afecta a les seves vides, mitjançant la seva participació vinculant en espais tranversals on les diferents sensibilitats i forma de veure la realitat que ens envolta puguin trobar les solucions consensuades. Cal treballar en la solució dels vells problemes i també dels nous. Cal, en definitiva, defensar unes majors quotes de democràcia activa i participativa.