Els tres darrers mesos de la política catalana, que s’han caracteritzat per una gran quantitat de nervis, incerteses, pressions i dures negociacions, han culminat en un acord in extremis entre Junts pel Sí i la CUP, quan el país ja es veia abocat al retorn cap el marc autonòmic. El més positiu és que, per fi, es pot desplegar la declaració de ruptura aprovada el passat 9 de novembre, que ens ha de permetre fer passes irreversibles cap a la República Catalana independent.
Un acord que pot semblar minso respecte les propostes que hi havien hagut sobre la taula durant les últimes setmanes, és cert. Però tanmateix, les primeres hores i dies posteriors a la investidura ja han posat de manifest que, qui està contra les cordes, no és precisament el poble català, ans el contrari. És l’estat antidemocràtic que tenim al davant el que tremola, nerviós.
Des de l’autocrítica, sempre necessària i assumida, cal prendre nota dels errors comesos per totes les parts implicades. Totes. Tenint això ben present, ara és l’hora de seguir treballant per eixamplar el suport social a la independència. I, com s’ha demostrat al llarg dels últims anys, com més avança la ruptura, més beneficiada en resulta la majoria de la població, les classes populars. Només posant la gent al centre del procés constituent popular que iniciem, podrem garantir que arribem a cada racó del país per preguntar i fer partícep a tothom. Un projecte il·lusionador i engrescador com el de construir un país lliure i just, al servei de la majoria, no té aturador.
Superat l’intent d’alguns d’obviar el mandat democràtic en clau plebiscitària del passat 27 de setembre, i també el de considerar el resultat de les eleccions espanyoles del 20 de desembre com a condicionant del projecte emancipador català, hem d’apretar l’accelerador. De forma alegre, combativa i compromesa alhora. Alegre perquè la il·lusió mou masses. Combativa perquè la igualtat entre les persones de la nova República Catalana és un deure col·lectiu. I compromesa perquè amb intel·ligència, autocrítica i amplitud de mires hem de ser capaços d’eixamplar l’independentisme entre les classes populars i arrossegar socials més benestants cap a posicions rupturistes.
I Badalona agafa un pes rellevant en aquesta nova etapa cap a un país políticament digne i socialment just. La nostra alcaldessa demanava dimarts al nou president català que no s’oblidi de les necessitats i combati les desigualtats. Prenem-ne nota i seguim defensant-ho des del mateix municipi, com a base imprescindible de la construcció d’un futur millor.
