El passat 24 de febrer, es van complir 30 anys de la primera càrrega policial que va donar nom a la Batalla de Trafalgar. A mitjans dels 80, l’Ajuntament volia portar a terme, sense consultar els veïns, un ambiciós projecte que pretenia introduir a través de la Plaça Trafalgar, una via ràpida de dos carrils per sentit que connectaria amb Barcelona i descongestionaria, segons deien, l’NII, malgrat suposar un gran perill per al veïnat. Els veïns no van trigar a fer-se sentir i van organitzar assemblees per informar i decidir col·lectivament la resposta i l’alternativa a aquell projecte. Per a nosaltres era perfectament imaginable veure com el barri quedaria dividit en dos, amb un increment considerable de la circulació i la conseqüent pèrdua d’una de les poques zones lliures de la ciutat, la Plaça Trafalgar. Així doncs, els veïns van presentar una proposta alternativa que contemplava més espai lliure per al barri i que impedia la divisió en dos de Llefià, eliminant les barreres que suposaven els vials i afegint la inclusió d’un vial subterrani.
L’Ajuntament, però, ni va escoltar als veïns, ni es va preocupar d’estudiar aquesta la proposta. Tant és així, que a principis de febrer de 1986 van iniciar les obres del projecte, desencadenant una lluita al barri que va mantenir Llefià a la portada dels principals mitjans de comunicació durant algunes setmanes.
El govern municipal, compartit entre el PSC i CiU, va intervenir aturant les mobilitzacions que impedien l’inici de les obres. Així, el 24 de febrer es va produir una brutal càrrega de la Guàrdia Urbana que va deixar diversos ferits i contusionats, alguns d’ells necessitant intervenció quirúrgica. La Plaça Trafalgar va estar ocupada per la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana i les càrregues policials es van succeir els dies 3, 4 i 9 d’abril. Dos veïns, en Curro i l’Agustín, van ser empresonats durant tres dies. La concentració de suport als detinguts davant els jutjats de Nova Lloreda va rebre també una nova càrrega policial. Una repressió injustificada i desproporcionada davant la ferma voluntat dels veïns per defensar els seus drets d’associació i opinió, i encara més, la negociació amb l’Ajuntament d’un projecte del qual es demanava una convocatòria de referèndum, perquè el veïnat hi pogués dir la seva i decidir quin model de plaça volia, si la de l’Ajuntament o la proposada per les entitats del barri.
30 anys després, alguns del seus protagonistes, avui militants del PSC, continuen defensant la brutal repressió que van patir el veïnat, justificant-ho com un conflicte polític. I tant que va ser un conflicte polític, com ho són totes les lluites que hem fet i que farem per poder decidir el que volem al nostre entorn. Perquè 30 anys després, seguim dient que volem participar i decidir en tot allò que afecta les nostres vides i futur, tant de país com de l’entorn més immediat, que són els nostres barris.
30 anys després, se segueix amb el mateix argumentari que són els partits polítics els que manipulen. Ho feia el PSC fa 30 anys dient que militants, entre d’altres del Moviment Comunista de Catalunya, de fora del barri manipulaven al veïnat, i ara és el PP que diu que és la CUP que esta manipulant les nostres vides. Fa 30 anys jo era militant del Moviment Comunista de Catalunya i ara ho sóc de la CUP. El que no ha canviat en 30 anys és que sóc veí de Llefià, actiu i participatiu.
