Catalunya viu immersa en una conjuntura política convulsa. Des de l’aprovació de la Constitució espanyola el 1978 i de l’Estatut d’autonomia el 1979, mai s’havia posat en qüestió d’una manera tan intensa i massiva l’ordre jurídic i polític sorgit de la negror del franquisme com actualment amb el procés d’independència. És aquest procés independentista el que està permetent obrir el règim del 78 i posar en dubte el consens constitucional sorgit de la pressió dels poders fàctics, especialment l’extrema dreta.
Actualment les forces que defensen l’ordre constitucional del 1978 al Parlament de Catalunya representen menys del 40% de l’electorat. Més del 60% del Parlament, doncs, l’ocupen forces polítiques que, des de diferents angles i punts de vista, volem superar les cotilles que ens van imposar fa 38 anys. Aquest és un argument important ratificat ens els últims 11 de Setembre amb les mobilitzacions populars als nostres carrers. També cal dir que aquesta aritmètica dista molt clarament de les majories parlamentàries que han donat les dues darreres eleccions al Congrés espanyol.
Badalona pot jugar un paper important en l’impuls i la concreció del Procés Constituent que la societat catalana del segle XXI necessita. Un Procés Constituent que no exclogui cap plantejament però que no parteixi de les limitacions imposades per l’actual ordre constitucional espanyol. Un Procés Constituent, en definitiva, que ens obri nous horitzons i que permeti a la majoria social, les classes populars i treballadores d’aquest país viure en millors condicions de vida. Un Procés Constituent, en definitiva, que ens faci partícips i responsables del nostre futur. Un Procés on hem de participar d’una forma transversal totes les sensibilitats que tindran cabuda en la nova República Catalana.
Toni Flores
toniflores.llefia.org
@tonillefia
