Es diu que quan una marca vol estendre el seu producte, a vegades crea una marca blanca per a poder arribar a més gent. En el cas de la nostra ciutat, i parlant concretament dels grups polítics, hi ha l’exemple evident del PP, que té com a marques blanques “Albiol” i “Ciudadanos (C’s)”. D’altra banda, també hi ha el cas en què, quan un producte funciona, apareix algú que en vol produir un de nou, imitant l’original que ha triomfat al mercat. A Badalona, aquest és el paper d’oposició que està jugant el PSC. Una marca que ha desaparegut pràcticament del mercat i ha estat substituïda per “PSOE”, que al seu torn ha anat perdent propietats a la velocitat de la llum, tals com “socialisme” -hi van renunciar en un congrés de ja fa dècades- i “obrer” -abandonat amb la seva arribada al poder del regne d’Espanya. S’han quedat, doncs, amb l’essència del seu nom i producte: “Partido Español (PE)”. A Badalona, el PE sol fer campanyes idèntiques a les del PP de l’Albiol. Fa uns mesos van voler denunciar els “punt negres” en la pavimentació de la ciutat. Uns “punts negres” que van ser creats durant els 28 anys que ells van encapçalar els diferents governs de Badalona. Així, imiten la patètica política que està fent el PP de l’Albiol, que recentment hem vist com intenta atribuir-se amb mentides i de forma barroera les accions de millora que està duent a terme l’actual govern de Badalona. Totes aquestes marques tenen unes propietats comunes quan parlen de la reivindicació que fem des de Catalunya en defensa de la democràcia i el dret a decidir el futur com a poble. Entre ells no hi ha fissures, i ho exemplifica la foto de la setmana passada que unia González, Aznar i Zapatero sota el mateix paraigües de l’antidemocràcia. El del GAL, el de la Guerra a l’Iraq i el de les retallades. Potser el proper 18 de juliol alguns voldran recordar-nos que aquesta propietat comuna es “una, grande y libre”. Tot tres (PP-Albiol, PSC-PE, C’s) estan al servei del capital i dels interessos contraposats a la llibertat, a la democràcia i la participació en la construcció del nostre futur. Davant d’això, nosaltres tenim la mobilització popular com a força col•lectiva per canviar-ho tot i fer possible un futur de llibertat i justícia social al servei de la majoria de les classes populars i treballadores.
