Les administracions locals són les que coneixen més de primera mà les necessitats de la ciutadania, i en canvi, són les que disposen de menys recursos i competències per cobrir aquestes necessitats. A més, en plena crisi, la Llei Montoro aprovada fa 5 anys pel govern central encara els ha posat més pals a les rodes. Les conseqüències negatives d’aquesta llei, anomenada “Llei d’estabilitat pressupostària”, s’arrosseguen des de fa anys, i a Badalona s’hi suma el seguidisme del govern anterior liderat pel PP. En aquell mandat es van deixar de planificar moltes inversions necessàries per a la ciutat, i des de llavors s’han perdut uns 138 llocs de treball públics. Però la conseqüència més coneguda de la llei és que el superàvit anual generat per l’ajuntament s’ha anat destinant directament al pagament de deute públic, quan la ciutat pateix necessitats socials i econòmiques urgents. Tot plegat també ha tingut un impacte negatiu per al nou govern local: començar el mandat amb menys personal, amb una sobrecàrrega de treball per part del funcionariat, i amb una manca de projectes d’inversions que endarrereix més poder-los executar. Per tant, els deures pendents de fa molts anys es fan més difícils de complir a curt termini. Així, la llei Montoro ha castigat encara més els ajuntaments en els anys de crisi, dificultant l’execució del pressupost amb limitacions econòmiques i de personal, i el que és pitjor, impedint cobrir les necessitats de la ciutadania amb els diners estalviats per les arques municipals. Per tot això, ajuntaments, s’han rebel·lat contra aquesta política estatal. A Badalona, el resultat positiu d’aquest any es destinarà a més pressupost i inversions per a polítiques socials i sostenibles en lloc de pagar deute bancari. A més, per revertir les conseqüències de la Llei Montoro, els ajuntaments han de posar tots els esforços en buscar maneres d’ampliar la plantilla municipal, cobrint la taxa de reposició, així com prioritzar la despesa pública amb agilitat per no tancar l’any amb superàvit. Amb la perversitat d’aquesta llei, no actuar amb celeritat suposa perdre més personal i oportunitats per millorar la qualitat de vida de les persones.
