A principis de 2014 naixia Podemos i Pablo Iglesias debatia amb Alberto Garzón sobre què és la democràcia real, en un acte organitzat per Sala Mirador. Dos anys després IU i Podemos anuncien el seu acord per concórrer plegats a les eleccions generals del 26 de juny.
Alberto Garzón va començar com un referent del 15M a Madrid, militant de base d’una organització profundament d’esquerres, amb voluntat de transformar la societat davant d’un sistema electoral injust que l’impedia ser vista com una alternativa de govern. Pablo Iglesias, en canvi, va començar donant-se a conèixer a la televisió i movent-se àgilment per internet, trencant esquemes i generant la creença del “sí que es pot” canviar la política i acabar amb els privilegis dels poderosos.
Avui s’està demostrant que les dues forces són necessàries i complementàries. Necessitem el treball de fons dels partits que tenen unes bases sòlides i coherència política, que han lluitat en solitari i en minoria contra la corrupció, les desigualtats i les polítiques neoliberals. Però també necessitem la força de la majoria social, canalitzar la indignació de la gent en una proposta que realment guanyi les eleccions i tingui capacitat de construir per fi el canvi real.
I avui estem més a prop que mai d’aconseguir-ho. El 26 de juny unim programes, conviccions i tota la força per transformar la societat. Per fi, ara és el moment.
