Al meu anterior article demanava, entre d’altres coses, que es tingui en compte el valor del Turó de l’Enric com a zona verda. I que, com a tal, cal preservar-ne els seus valors ecològics i mediambientals.Llavors encara estàvem a l’espera de l’informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona on es concreten els valors del Turó de l’Enric i del Torrent de la Font. Aquest informe es va presentar públicament la setmana passada, en el marc del Fòrum de Medi Ambient de Badalona, en una sala de premsa de l’Ajuntament plena a vessar. L’anècdota la va posar l’assessor del Grup Municipal del PSC quan, una vegada feta la presentació per part de l’Alcaldessa, va demanar la paraula per dir que tothom de la sala que no estigués convocat pel Fòrum havia de marxar, pretenent així que més de 100 persones, entre veïnat de la ciutat i representants de diferents col·lectius, es quedessin fora de la sala. Aquest senyor volia reivindicar una manera de fer política del seu partit, que durant més de 30 anys ha negat espais de participació i amagat informacions a la ciutadania. Malgrat tot, la seva intervenció va quedar en anècdota: la sessió va ser pública del principi fins el final. Les conclusions de l’informe van ser prou aclaridores, donant uns “valors naturals i socials del Torrent de la Font i el Turó de l’Enric” i on “es considera que aquests dos espais tenen un elevat valor ambiental pel potencial de prestació de serveis socioambientals” com a gran parc urbà de ciutat, com a corredor verd que podria millorar les seves connexions amb el Parc de Can Solei i de Ca l’Arnús i la Serra de Marina, així com també com a infraestructura ambiental. Amb aquest informe a la mà cal desenvolupar un pla municipal en el temps per poder desplegar tot el potencial mediambiental i social del nostre territori. L’altra notícia relacionada amb el meu anterior article era l’article al diari El Punt titulat “Badalona Capaç i Mercadona ja esperen futurs governs”, en què s’expressava la voluntat d’ambdues parts d’esperar que el 2019 hi hagi una nova correlació de forces al consistori que pugui aprovar el projecte a la Morera. Davant d’això, jo em faig algunes preguntes: (1) “On són, ara, les presses per marxar de l’espai de la Cros?”. Ara resulta que per alguns podem esperar fins a després del 2019. Curiós. I (2) “i si el 2019 no hi ha aquesta correlació de forces que diuen?”. El posicionament d’alguns de voler prioritzar l’operació Mercadona per davant de la millora el més ràpid possible de les condicions laborals d’usuaris i usuàries va en consonància amb el que un membre de la Fundació Badalona Capaç va escriure en resposta al meu anterior article: defensava les polítiques neoliberals i privatitzar tots els serveis –com sanitat i educació- sense cap tipus de vergonya. Tot aquest panorama em reafirma en la defensa de la proposta de la FAVB: la necessitat d’una gestió pública de la Fundació Badalona Capaç per enfortir-ne la transparència i l’esperit social dels seus objectius.
