La badalonina Blanca Soler, germana dels escriptors i periodistes Toni Soler i Sílvia Soler s’acaba d’aventurar de treure el seu primer llibre. “Dies de tot” neix d’una malaltia i d’una decepció, segons Blanc Soler, és un període d’aturada que permet anar enrere en el temps i fer memòria d’altres èpoques, records d’infància, la família, l’inici de la professió, però també per reflexionar sobre la vida, els canvis… A “Dies de tot”, Blanca Soler també parla sobre la seva feina, la d’ensenyar, que va començar sent una vocació i que, amb el temps, segons diu, s’ha convertit en un desengany. Aquesta setmana, des del TOT, hem volgut conversar amb la badalonina que acaba d’editar aquest llibre editat per l’editorial Columna.
“El llibre es mou entre els records de la meva vida, és a dir la memòria, i la reflexió, el present”
Per què vas decidir escriure aquest llibre?
Jo vaig decidir escriure, no un llibre, només escriure, perquè vaig estar unes mesos de baixa i aquella aturada professional em tenia fora de circulació i el remei més a mà que vaig trobar va ser aquest. Escriure per trobar una estona de calma, per ordenar els pensaments, per reflexionar sobre què em passava. Es va convertir en una rutina, cada matí una estona. Em consolava molt.
De fet és el teu primer llibre…com ha anat l’experiència?
Doncs terapèutica, com et dic. Un cop convertit en un llibre, ha estat molt reconfortant i engrescador.
Et van animar alguns dels teus germans?
Evidentment, animar i empènyer! Sobretot la Sílvia, que em va insistir a deixar -ho llegir als seus editors i em va facilitar el camí.
Vas demanar consell?
En començar a escriure no, perquè era molt espontani, una necessitat. Després, un cop sabia que es publicaria, sí. A la família i a l’Ester Pujol, editora i amiga, que em va donar molt bones recomanacions.
El llibre el podem considerar una biografia?
No, no. El llibre es mou entre els records de la meva vida, és a dir la memòria, i la reflexió, el present. Tant el present personal, a punt de fer seixanta anys, desgastada per una professió que ha canviat molt, els fills grans i fora de casa. Però també el moment actual de la societat, a través de l’ensenyament, que és el que jo conec.
Hi trobarem moltes reflexions?
Sí. La meva situació professional, la preocupació pel món de l’ensenyament, la situació de les persones malaltes…tot és motiu per reflexionar. Jo passava moltes hores inactiva (jo que sempre havia treballat i criat els fills, sempre de bòlit) i aquesta situació tan nova i desconeguda per a mi em feia pensar, burxar, rumiar les mateixes coses un i altre cop. Quan vaig saber traslladar-ho al paper – a l’ordinador, de fet- es van convertir en aquestes reflexions.
Al llibre hi ha una mica de tot, dolor, desengany…quin missatge vols transmetre al lector?
Potser sense voler-ho, el missatge més afortunat és que d’una mal moment en pot sortir una cosa bona, com m’ha passat a mi. També sobre la meva feina, el meu punt de vista pot fer rumiar a qui ho llegeixi. Finalment, se’n podria extreure també que el recurs d’escriure és molt curatiu.
Com t’ha marcat la teva professió de mestre en la teva vida?
Com…es fa difícil de dir, però molt. Vaig acabar la carrera i vaig començar a treballar de seguida. Fa, doncs, a la vora de quaranta anys. Això i criar la família ha estat la meva vida. La feina m’ha desgastat molt, ho reconec, sobretot en els últims temps, però també m’ha donat moltes satisfaccions. D’ençà que ha sortit el llibre, per exemple, molts exalumnes s’han posat en contacte amb mi per felicitar-me. I que després dels anys se’n recordin de tu i tinguin ganes de dir-t’ho és una gran satisfacció.
Apareix la ciutat de Badalona en el teu llibre?
Hi ha algunes referències directes, com la primera imatge que vaig tenir de la ciutat quan jo hi vaig arribar, o el record de les botigues del carrer del Mar en els anys setanta. I de fons, és el meu ambient, el meu escenari. Les passejades sempre són per la Rambla, a prop del mar, per exemple.
Després d’aquest “Dies de Tot” hi haurà un segon llibre?
Em sembla que no…almenys de moment. Potser quan em jubili…!
