Des de ben petit, la música ha estat la protagonista a la vida del jove badaloní Martí Ruiz. A format part de diversos grups, va guanyar el concurs Encantats de 8TV i ara vol treure el seu primer disc el proper disc. Per fer-ho, en Martí ha engegat una campanya de micromecenatge a través del Verkami. El disc, que portarà per nom “Elefants” estarà format per 10 cançons carregades de folk folk. Des del TOT hem parlat aquesta setmana amb el cantautor Martí Ruiz perquè ens parli dels seus projectes.
“Sempre he detestat les etiquetes musicals, suposo que perquè actualment ja no sé quin estil faig”
Perquè vas decidir començar a gravar el teu primer treball sense cap banda?
Bé, tal i com cita la Beth en un dels seus temes “Bufen temps de canvis”. El meu propòsit com a músic farà cosa d’un parell danys era el de poder continuar amb la banda Martinny’s i fer-nos un lloc en l’escena musical catalana. Tot i així, pel que fos, no va ser possible. Arribats aquí, vaig percebre que em trobava en un punt d’incertesa cap a mi i la música i malgrat intentar no perdre el fil dels concerts, i la presència a les xarxes vaig decidir fer una parada. Tot i rebre ofertes de concerts, i una forta empenta cap a seguir fent música, necessitava uns mesos per acabar d’arranjar noves cançons, i pensar cap on volia enllaçar aquell fil que va deixar Martinny’s. Va ser cap a setembre de 2015 quan vaig guanyar el concurs Encantats de 8TV i el concurs de Música de la sala Falstaf de Barcelona, i arrel d’aquests la gravació de mig CD gratuït a El Desvan de los Goonies de l’Hospitalet. Arribats aquell punt vaig saber que havia de tornar-hi.
I com et va venir al cap la idea de fer Verkami?
La idea de desenvolupar un Verkami va sorgir de la situació en la que em trobava. Havia guanyat mig CD però en volia enregistrar un de sencer, i evidentment el mon de la musica és car. Partint d’alguns diners guanyats a concerts, vaig poder pagar part de les despeses però encara em quedava la distribució, les còpies físiques, o el fotògraf entre d’altres. En definitiva, d’una per totes vaig apostar pels meus seguidors.
Com podem ajudar-te a finançar aquest treball?
És molt fàcil, es tracta d’entrar a la pàgina web <https://www.verkami.com/projects/13765-elefants-nou-disc-del-cantautor-badaloni-marti-ruiz> i dedicar-hi 5 minutets. Allà s’hi troba tot el contingut referent al disc, i a ma dreta un llistat de possibles donatius, i les seves respectives recompenses. N’hi ha de molt sucoses; CD’s dedicats i enviats a domicili, Cerveses amb l’autor (on algun tema en primícia segur que hi cau), concerts privats (de 30 a 60 min), etc. A més a més hi ha donatius de tot tipus, des de 10 Euros a 1000, perquè l’últim que volia fer era condicionar el Verkami a ningú.
Que has recollit fins ara?
Doncs he de dir que a falta de 25 dies estic molt content, però també molt neguitós. He arribat ni més ni menys que als 500€ (la meitat del meu objectiu) la qual cosa em deixa en un punt incert i de neguit en que no se si podré fer realitat aquest somni.
Amb 14 anys ja vas començar a fer de cantautor amb l’àlbum” Vitals. Després vas formar el grup de rock Martinny’s i ara tornes a cantar en solitari. Com ha estat tota aquesta evolució artística?
Si, aquest disc d’alguna manera és per celebrar el meu 8è aniversari. Qui ho hagués dit des d’aquell vitals. La veritat és que des de fa ben poc començo assimilar cada etapa musical a un nou tall de cabell. Sovint recupero aquella sensació d’haver fet un gir a la meva vida en cada CD, però en el que mes m’esforço és en no deixar de mirar enrere i veure el que he fet. No me’n repeteixo de cap dels passos anteriors. Son ells qui m’han fet arribar a on soc, rebre les crítiques d’avui, i sonar com ho faig ara (que ja us ben asseguro que encara ho puc fer millor). Sempre he cregut que vitals va ser el “Trencar la closca”, amb quatre acords mal rascats, lletres simples i un nen de 14 anys darrere, aquest petit treball enregistrat a casa meva va ser una falca pel que havia de vindre. Evidentment hi ha hagut un progrés immens que ni de bon tros ha estat només mèrit meu.
Des d’aquí m’agradaria agrair a certes persones que m’han fet arribar aquí. En Sergi Pruna, que em va ensenyar a tocar la guitarra, l’Adrià l’Esteve i l’Oriol, de la banda Martinny’s, i ara mateix a tots els “musicassos” que m’estan ajudant amb els arranjaments d’aquest “Elefants”. Ah, i a l’Álex Aguera del Desvan de los Goonies!
Que podrem escoltar en aquest nou treball?
Doncs tot i que les coses sempre es pensen en gran i amb una gran banda al darrere, aquest treball serà força íntim. Us puc assegurar que la sonoritat, les lletres i els acords faran referència a aquest nou tall de cabell del que us parlava, però tot i així asseguro que us encantarà. Sempre he detestat les etiquetes musicals, suposo que perquè actualment ja no sé quin estil faig, però suposo que se’m escau força el concepte de “Acústic Folk”.
Quina música escoltes habitualment i quina es pot assemblar a la teva música?
Doncs m’agrada pensar que s’assembla força a la de grups de l’escena musical catalana com Gossos, Els Pets, Joan Colomo, i d’altres, però també m’encanta la música de Sting, The Beatles, Michael Jackson…
Si a l’abril aconsegueixes treure el teu disc hauràs aconseguit un repte a la teva vida?
Bé, no em plantejo Elefants com “El repte d ela meva vida”, i de fet espero que pugui viure’n moltíssims més, però si mes no hauré re-empres aquest ofici amb una molt bona carta de presentació, i un resultat del que us asseguro que n’estaré molt orgullós.
El teu objectiu és dedicar-te de manera professional a la música?
De fet el fet de dedicar-me a la música és i sempre ha estat el meu somni. Tot i així cal ser realista i jugar a dues bandes. És per això que a l’hora estic estudiant disseny gràfic a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona, a on si tot va bé en un parell d’anys m’hi graduaré.
Com veus el panorama musical de Badalona?
Uff… fa uns anys, quan anava amb la banda, n’estava més al cas, però ara mateix que us puc dir? Crec que cal destacar a molts musics com en Cesc Gil, els Red Road, o l’Alex Bass, que dia a dia lluiten, com jo, per fer-se un forat en l’escena musical del país.
I ha prou suport pel que fa als locals d’assaig?
En aquest camp no soc el més idoni per opinar, ja que afortunadament a casa sempre m’ho han posat fàcil i, al final del pati, hi tinc el meu propi estudi. Allà hi tinc una mena de santuari musical amb cartells, instruments, etc.
