“Desgraciadament a Badalona hi ha molt pocs llocs on poder tocar”
La banda badalonina de rock Dorban va guanyar, el passat cap de setmana, el premi com a millor banda local del 17è Concurs de Música de Badalona, organitzat per la Rotllana. Aquest any, set bandes de la ciutat van participar en aquest certamen. Finalment, el grup de rock melòdic Dorban han estat els guanyadors i podran actuar durant els concerts de les properes Festes de Maig. Des del TOT hem volgut parlar amb el grup musical.
Com us presentaríeu al públic musical que no us coneix?
Som una banda amb un estil molt personal i definit, però poc classificable. No tenim un referent concret ni un estil identificat en el ventall actual.
Sense cap mena de dubte el nostre estil s’engloba dins del rock, ja que les bases rítmiques i la intenció dels temes és força contundent, però segurament la veu, que és qui marca una mica l’estil del grup, tendeix més al pop. Per tant seríem una banda de Pop-Rock, tot i que a mi m’agrada dir que fem Rock-Pop. Fem cançons que podrien ser interpretables en qualsevol estil.
Sou una banda amb dos treballs ja editats, podríem dir que no heu nascut ahir, no?
Doncs ho podríem dir sí! Amb la formació actual ja portem gairebé 10 anys donant canya i hem tingut moltes experiències, èxits i mals moments. Sorprenentment mai hem perdut la il·lusió i les ganes de fer coses. Suposo que confiem en el nostre producte i gaudim tant que no sabríem que fer sense tocar.
Us esperàveu ser els guanyadors, com a millor grup local, del 17è concurs de música de Badalona?
Ni de conya!! Ens va agafar a tots per sorpresa, i més encara quan vàrem saber que la votació del jurat havia coincidit amb la votació popular. Les bandes érem d’estils molt diferents i desconeixíem cap on anava el criteri del jurat. Respecte a la votació popular, hi havia tanta gent que era imprevisible.
Com vàreu veure els vostres rivals al concurs?
Doncs aquest és el principal motiu pel qual no ens esperàvem guanyar el concurs. Crec que el nivell dels grups va ser molt alt, sona a tòpic, però ens va sorprendre molt la professionalitat i la posada en escena d’alguns grups.
A més vam poder conèixer a molts d’ells i cal dir que hi havia gent molt maca, després vam coincidir uns quants descarregant als locals d’assaig.
Creieu que a Badalona hi ha una bona qualitat musical?
Una boníssima qualitat musical. Tenim la sort de compartir locals amb moltes bandes, i a vegades passes per davant del local d’algun grup, escoltes el que fan i no entens per què no són més coneguts o perquè no tenen més oportunitats.
I pel que fa als locals d’assaig…n’hi ha prou per totes les bandes?
Crec que el problema no és la quantitat, és la qualitat. És a dir, no pot ser que per un local de 15 m2 es paguin 250 €. Els preus dificulten molt la continuïtat i l’ evolució sobretot de les bandes més joves. S’ha convertit en un negoci rodó i no hauria de ser així.
Com es podria fomentar encara més la música feta a Badalona a la ciutat?
Doncs si hi hagués més espais on els grups poguessin fer la seva feina ja seria un gran pas. Desgraciadament a Badalona hi ha molt pocs llocs on poder tocar. La majoria de les sales cobren un lloguer que sovint els músics no podem ni cobrir amb la gent que ens ve a veure, degut també a la poca difusió que es fa dels concerts.
Com podria ajudar l’Ajuntament per donar suport als grups locals?
Doncs segurament dotant als músics d’eines que ens permetin fer la nostra feina. És a dir, tenir un local d’assaig avui dia és pràcticament un luxe. Això no hauria de ser així, hi ha locals comercials de 75 m2 que paguen menys que nosaltres per bucs de 15 o 20 m2. Som moltíssimes les bandes que assagem al BucBox del carrer Guifré, crec que l’ajuntament podria habilitar espais públics amb aquesta finalitat i seria fàcil que els fos rentable aplicant un preu raonable i assequible. També en el mateix espai es podria habilitar una sala de concerts que seria un punt de confluència pels músics, ja que les bandes també som públic potencial i principals consumidors de cultura. Reforçaria als músics com a gremi i potenciaria l’escena actual.
Feu rock melòdic…amb aquest estil quines són les vostres bandes de referència?
Aquí cada un és d’un pare i una mare, potser és per això que l’estil que fem és tant poc classificable.
Ens fixem molt en bandes com Foo Fighters, Led Zeppelin, Hundred Reasons, Sound Garden, Megadeth, Raydibaum, Vetusta Morla, Extremoduro, Pearl Jam, Plouen Catximbes..
Com pots veure som molt eclèctics i ens agraden molts estils diferents.
I les vostres cançons, quins temes tracten?
Les lletres parlen de tot allò que ens fa sagnar i sentir de veritat. Amor, desamor, justícia social, estats d’ànim en general. Intentem transmetre sensacions jugant amb els dos llenguatges, el musical i l’oral.
Us fa il·lusió actuar a les properes Festes de Maig?
Moltíssima, quan érem adolescent i anàvem als concerts del Turó del Caritg sempre comentàvem lo bèstia que devia ser tocar davant de tanta gent. No se si hi haurà tanta gent quan toquem nosaltres, però ens morim de ganes de tocar a un escenari tan gran. És millor premi que l’econòmic.
I abans de les Festes de Maig us podrem veure en algun altre concert?
Doncs segur que si, ara estem immersos en el que serà el nostre tercer treball. Estem acabant la gravació i aviat veurà la llum. Farem un concert de presentació, que està per definir però us informarem i esperem trobar-nos de nou.
