La badalonina Núria Casas fa anys que dedica part del seu temps a la comunicació. Va començar a Televisió de Badalona i de seguida va fer el salt al despertador de Rac105, amb el Vadó Lladó. De seguida li van cridar els esports hi va començar a participar en diverses tertúlies, com a l’Efectivament d’Esport 3, entre d’altres. A principis d’aquest any va publicar la seva primera novel·la “En Pau m’ha deixat”. Actualment s’encarrega de la informació esportiva, juntament amb en Dario Porras, al programa d’en Josep Cuní, 8 al dia. Aquestes setmanes organitza un curs sobre periodisme esportiu al Centre Cultural El Carme.
“Al final mana l’audiència i si es parla més de futbol també és perquè interessa més”
Aquests dies has engegat un curs de periodisme esportiu al Centre Cultural El Carme amb professionals del món comunicatiu i esportiu. Com va sorgir la idea?
Amb en Jaume Rius, periodista i un dels fundadors de Tv3 vam creure que la nostra idea dels cursos de periodisme esportiu es cenyien al projecte Gaudir de la UB. Un curs obert a tothom, amb o sense titulació, on la finalitat és aprendre l’ofici però també la realitat de l’ofici: la manipulació d’alguns mitjans, el perfil de periodistes i tertulians, els reglaments dels esports, el paper de la dona en el terreny del periodisme esportiu, entre d’altres.
Com heu estructurat el curs?
En deu sessions de dues hores cadascuna. Cada divendres de 10-12h amb una part teòrica de dossier molt àmplia on afegim el debat amb els alumnes i una part pràctica on a través dels exemples, animem als alumnes a escriure una crònica, participar d’una tertúlia, etc. L’objectiu és mantenir el receptor de la classe atent les dues hores i per tant la seva participació i la “interrupció” espontània que en pugui sortir de les seves qüestions és bàsica. Jo porto la tutoria d’aquesta classe però sempre ens recolzem amb en Jaume Rius i l’expert en la matèria que tractem. Pensem que si són personatges mediàtics encara millor. En la darrera sessió va venir en Josep Maria Minguella i va ser tot un èxit. Aquest home és una enciclopèdia amb potes!
S’ha de destacar la participació de periodistes badalonins, com Xavi Ballesteros, al curs. La ciutat té bons periodistes esportius als grans mitjans no?
Per suposat. Podem afegir també a David Bernabeu, Damià López, entre d’altres. Però crec que va més enllà del terreny esportiu. En els mitjans de comunicació generalistes en trobem d’altres com la Lídia Heredia, en Toni Soler, en Tomàs Molina, la Pilar Rahola, l’Enric Juliana… I això es deu a que sempre hem disposat d’una tradició de mitjans locals públics i privats a casa nostra extensa i oberta als qui volen començar.
Creus que el periodisme esportiu és l’aneguet lleig d’una redacció?
Un aneguet lleig que dóna molts diners. A l’estat espanyol el Marca és el diari més llegit. I les tertúlies esportives són el gènere estrella dels darrers temps perquè és molt econòmic (tan sols cal pagar els tertulians amb un sou bastant ridícul pel pressupost d’una televisió) i omples moltes hores de la graella televisiva. Crec que és un periodisme per créixer i molt proper als seus protagonistes. Si es fa bé, té el seu reconeixement merescut.
El periodisme esportiu es informació o espectacle?
Doncs depèn d’on, una cosa o altra. A grans trets cada vegada és més un espectacle. Però entès com a tal, en la seva virginitat del concepte crec que és informació. Sense ella, encara que sigui un conformisme, no hi hauria espectacle posterior.
Creus que als telenotícies hauria d’haver-hi menys futbol i parlar més d’altres esports?
En els mitjans públics potser hauria de ser més equitatiu però la llibertat d’un mitjà privat no se la pot treure ningú. Al final mana l’audiència i si es parla més de futbol també és perquè interessa més.
La informació de Penya està ben tractada, fora dels mitjans de Badalona?
A nivell quantitatiu, per un “penyero” segur que no. Sempre acaba sent un breu informatiu si no ha guanyat alguna competició o un partit destacat contra un dels grans com el Barça o el Reial Madrid. Malgrat que cal destacar la feina incansable d’en Xavi Ballesteros des del 9 Esportiu i el portal web Fotlipou.com.
Per sort, que una dona parli d’esport ja és menys estrany als mitjans, però creus que encara hi ha masclisme?
El masclisme hi és en tota la societat actualment. Tampoc crec que en l’esportiu, i parlo potser per la meva experiència, n’hi hagi més. Però sí que és cert que el perfil d’una noia en aquet terreny està més buscat per la seva rellevància física. Ara bé, després s’ha de mantenir per mèrits periodístics propis o per influències que ara mateix se m’escapen.
Com valores la teva feina, davant de càmera, al programa 8 al dia d’en Josep Cuni?
Molt positiva. Treballar amb en Josep Cuní i en Dario Porras és un aprenentatge diari i les audiències ens acompanyen dia rere dia. D’altra banda, sortir cada dia en un programa i fer la feina que més t’agrada no té preu!
I justament, creus que l’esport esta ben tractat al programa d’en Cuni?
Crec que sí. La idea és cada dia exposar un tema aportant una bona explicació i informacions noves o exclusives si en tenim. En base a aquesta contextualització ho debatem en tertúlia acompanyats per persones del món de l’esport com l’Antòn Parera, en Minguella, el Pere Artigas, en Jordi Basté, entre d’altres.
