La cantant Maria Arnal, juntament amb Marcel Bagés, treuran el proper 4 de març el seu nou treball que porta per nom “Verbena”. El dia 13 de març hi haurà la presentació oficial al C.A.T.La Maria Arnal i Marcel Bagés remesclen a partir de músiques de fonoteques digitalitzades cançons populars o que han quedat oblidades. Una bona oportunitat per recuperar cançons de sempre i escoltar-les des d’una nova mirada.
“No dic que recupero ni actualitzo cançons, sinó que continuem una cadena de transmissió, afegint una mica de la nostra realitat”
Sabem que tu no volies ser cantant, perquè et vas decidir a ser-ho?
Doncs més que no voler, no sabia que podia ser-ho! A vegades si no fas un determinat camí, sembla impossible arribar a certs llocs. En el meu cas, no creia que podia ser cantant si no passaves per una formació musical. Aquest és un pensament molt comú, pensava que era massa tard (això sent molt jove!), que hagués hagut de triar abans, etc. Tot de raonaments que son formes de boicot contra una mateixa. Aleshores cantar significava trencar amb aquesta lògica i això em va donar molta força. Sobretot perquè la meva manera d’acostar-me a la veu i a la música han acabat recollint totes les inquietuds que m’han interessat abans de dedicar-m’hi.
I com arriba la idea de començar a cantar cançons tradicionals?
Com deia, jo no tinc una formació musical gaire corrent. Però si que la tinc en altres disciplines: vaig anar a la universitat a estudiar Traducció i Literatura, també vaig estudiar una mica de teatre i d’antropologia. A través d’un company de classe d’antropologia vaig descobrir l’arxiu del musicòleg Alan Lomax i senzillament em vaig viciar a escoltar-lo, molt. En aquells moments també vaig conèixer el Marc Sempere, del col·lectiu Compartir Dóna Gustet. Ells s’aproximaven a la tradició oral a través de la cultura lliure i el món de la xarxa. Em va encantar i vaig voler formar-ne part. A partir d’aquí tot ha anat molt rodat. El Marc Sempere, que té molt d’ull, va presentar-me al Marcel Bagés i em va animar a compartir amb ell les cançons que m’havia après i escrit. Per mi aquestes cançons són interessant, a més de boniques, perquè són col·lectives, quotidianes i útils per la comunitat que les cantava i escoltava. Aquesta manera de relacionar-se amb la música, música per fer xarxa, és la que jo busco quan canto, que és el que ha buscat sempre Compartir Dóna Gustet. A més, intentem aproximar-nos a aquestes cançons no com un exercici arqueològic, sinó com matèria viva i oberta, que pot ser intervinguda. Utilitzem paraules del món de la cultura lliure, com cançons de codi obert, per a viure aquestes músiques de manera més propera i també canviem les lletres de les cançons i fem remescles. Per això no dic que recupero ni actualitzo cançons, sinó que continuem una cadena de transmissió, afegint una mica de la nostra realitat.
I de mica en mica comences a encarrilar-te en el món de la música i el proper 4 de març veurà la llum “Verbena”, amb la complicitat d’en Marcel Bagés, que podrem escoltar?
La verbena és aquesta cadena de tranmissió. Un lloc de trobada, un bé comú que ens connecta amb una cosa molt més gran que nosaltres. En la nostra verbena hi ha cinc cançons, dues que ens arriben des d’arxius o cançoners de poc després de la guerra civil, una versió de l’Ovidi i dues remescles a partir de dues tonades que vaig trobar a la fonoteca de Lomax. La presentarem el 4 de març a la xarxa i el 13 de març, amb sorpreses, al C.A.T, a Gràcia, dins del festival Barnasants. Esteu tots i totes convidades a venir.
Heu fet molta cerca a la tradició oral trobades en fonoteques digitalitzades, no?
Sí, però per mi ha estat sempre un plaer. No hi havia en cap moment la consciència de recerca per al projecte, sinó que ha sigut al revés. Si el que canto parteix d’aquestes cançons, és perquè abans les he escoltat molt, per gust i pel que he dit ja abans.
Del disc destaca un homenatge a l’Ovidi Montllor amb la versió “A la vida”. Com sona?
Aquesta és una cançó meravellosa que canten l’Ovidi i el Toti. Sona bastant similar a com la cantem en directe, però una mica més elèctrica. És una cançó que té un final que t’encén en flames. Ja l’escoltareu 🙂
El nou disc el podrem trobar també via digital, no?
Sí, a partir del 4 de març.
El primer treball “Remecles, acoples i melismes” va tenir molt bones crítiques, t’ho esperaves?
Clar que no, i totes han estat un gran regal.
Et podrem veure aviat a Badalona cantar?
M’encantaria
I fora de Badalona?
La cosa tira i la veritat és que ens surten molts concerts. És genial.
