182 voluntaris van pentinar, la nit de dimecres a dijous de la setmana passada, Badalona per fer recompte de les persones sense llar que malviuen a les places i carrers. La campanya del recompte es feia per primera vegada a Badalona i es va dur a terme entre les dotze de la nit i les dues de la matinada en tots els barris. Els voluntaris van localitzar un total de 39 persones dormint al carrer. Des del TOT hem volgut fer balanç d’aquest recompte amb el seu portaveu, en Mijail Acosta.
“Són els invisibles. Els que no vol mirar ningú”
Quin balanç fa del recompte de les persones sense sostre de la setmana passada?
El balanç és doble. D’una banda molt satisfactori perquè la mobilització de la ciutadania ha estat exemplar. Per ser la primera vegada que s’organitzava el recompte a Badalona la resposta ha estat fabulosa: 182 voluntaris i voluntàries, de totes les edats, que van dedicar el seu temps a sortir als carrers de Badalona, comptar quantes persones es trobaven dormit al carrer i que van contribuir a visibilitzar una realitat que sovint queda amagada. I de l’altra, amb responsabilitat perquè ara que ja tenim una xifra, 39 persones sense sostre, i això ens obligarà a dimensionar correctament i analitzar els serveis que oferim des de les entitats i també des de les administracions.
S’ha de destacar la gran quantitat de voluntaris que van participar-hi. Quin va ser el seu paper?
El seu paper va ser vital perquè per recórrer tots els carrers d’una ciutat gran com Badalona calen força persones. Però més enllà que numèricament és molt destacable la xifra de persones voluntàries que es van implicar, sí que voldria posar en valor la manera com van participar en el recompte. Tothom ho va fer de manera respectuosa i sensible cap a les persones sense llar. Això el que ens diu és que en aquesta ciutat hi ha molta gent preocupada per aquesta realitat i amb ganes de fer coses per canviar-la.
La idea es tenir continuïtat amb la feina d’aquests voluntaris que van participar al recompte?
Això no ho hem decidit encara a la taula d’entitats i organitzacions impulsores del recompte. No hem decidit el com però crec que parlo en nom de totes elles si dic que trobarem la manera que aquests voluntaris es mantinguin implicats i tornin a posar les seves energies a favor de les persones amb exclusió severa que viuen a la ciutat.
Durant el recompte es van trobar 39 persones que viuen als carrers de Badalona. S’esperaven aquesta xifra?
Ens esperàvem una xifra més alta. Des dels equips de serveis socials de l’Ajuntament de Badalona i des de les entitats que treballen a peu de carrer coneixen una vuitantena de persones que viuen al carrer a Badalona, més o menys de manera regular. I els 39 és una xifra força més baixa. Els motius? Que Barcelona faci de pol d’atracció com a ciutat gran i alguns hagin marxat cap allà; que aquella nit alguns dormin a llocs on no ho fan habitualment i no els haguem trobat; que per motius de seguretat no hem entrat a naus industrials abandonades ni locals on també hi dormen…
Creiem que pot ser una combinació de tots aquests factors. En tot cas, serà important analitzar la tendència al llarg dels anys.
Quina és la zona de la ciutat que concentra més persones sense sostre?
El districte 1r, on hi vam trobar 13 persones. Després, la resta de districtes, el 2, 3, 4 i 5 estan molt equilibrats, vam trobar 6 persones dormint al carrer en cadascun d’ells. On en vam trobar menys va ser al districte 6 amb dues persones.
Perquè només es va fer un recompte i no es va anar més enllà?
La metodologia del recompte de persones sense sostre que vam fer a Badalona és la mateixa que s’ha fet servir a Barcelona i a moltes ciutats europees del món. És un model compartit i validat que ens hem plantejat com a primera experiència de treball coordinat del grup d’entitats i organitzacions impulsor. Fer un recompte no és fàcil. No només per una qüestió logística evident sinó perquè et calen persones que entenguin la realitat que tenen al davant i s’hi sàpiguen relacionar. A més a més, mai abans a Badalona s’havia fet un recompte d’aquestes característiques i abans de planificar serveis, repensar els que ja funcionen o plantejar respostes el primer que cal és tenir una xifra mínima per poder treballar.
Sabem el perfil d’aquestes persones que estan dormint als carrers de Badalona?
Dormir al carrer és molt dur. És una realitat de vida d’extrema vulnerabilitat i hem de pensar que darrera de cadascuna d’aquestes persones que veiem a sobre d’un banc tapat amb cartrons o a dins d’un caixer hi ha una història personal. Una història plena de trencaments, amb la família, amb la feina, amb la xarxa comunitària, amb la salut, amb l’habitatge… Quan a una persona li passa això necessita ser escoltada i compresa per tenir oportunitats de sortir-se’n. Això és el que fem les entitats i els serveis socials de l’Ajuntament, escoltar-los i oferir-los oportunitats.
-Que es farà amb aquestes xifres?
La xifra de 39 persones al carrer, així com la seva distribució per barris i la resta de dades que hem obtingut amb el recompte les estudiarem curosament i serviran per veure si els serveis que funcionen actualment són suficients, si els hem de reorientar o en calen de nous. Volem analitzar propostes i veure quines són les accions que hem d’emprendre per rendibilitzar al màxim els recursos que ja tenim i pensar si se n’obren de nous a la ciutat.
-Amb aquestes dades a la mà això podria permetre fer un projecte per tirar endavant un alberg o una casa d’acollida per aquestes persones?
Crec que és aviat pronunciar-se per un model d’atenció concret abans d’haver analitzat conjuntament les dades. Tot al seu temps.
Creu que tota aquesta realitat encara esta amagada dins la nostra societat?
Són els invisibles. Els que no vol mirar ningú. Tots nosaltres treballem perquè això no passi i els seus drets siguin respectats. Pensem que el Recompte 2016 ha ajuda’t a que en parlem.
-Quina és la tasca que realitzeu des de la Fundació Acollida i Esperança?
La Fundació Acollida i Esperança som una entitat dedicada a crear espais d’acollida i atendre persones que pateixen exclusió social, especialment persones afectades pel VIH/sida sense recursos econòmics, personals ni suport familiar. A Badalona tenim el centre de Can Banús, Mansol Projectes, un centre especial de treball, SOPS, un servei odontològic per a pacients socials i diversos pisos del SAVA, Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma. Teniu tota la informació a la nostra web www.acollida.org
