“Fa 20 anys no hi havia tant accés a saber com som les persones bipolars…”
La badalonina Núria Prats té 35 anys. L’any 2008 va començar a escriure el seu propi bloc, “Altibajos”, de la comunitat del diari “El País”. Anys més tard ho va fer a la plataforma “Wordpress”. Anys més tard va obrir el bloc “Mi diario bipolar”. Els seus primers llibres, a Bubok, van ser “La consentida”, “Mi viajecito a Paris” i “Mi trastorno bipolar”. També ha estat com a redactora online per al diari “Mira que noticia”, “Geek 21””Femenino.info i Suite101.net”. El seu darrer llibre, presentat fa uns dies a Badalona, porta per nom “Relatos bipolares” i recull alguns dels fragments dels seus darrers llibres i escrits. Des del TOT hem volgut conversar, aquesta setmana, amb la Núria Prats.
Núria d’entrada, si entrem al teu bloc creat el 2008, dius que portes mitja vida lluitant contra la teva malaltia. Tu ets bipolar… per què vas decidir obrir el teu bloc?
Vaig decidir obrir el bloc com a manera d’expressar tot allò que em passava pel cap dia rere dia, explicar la meva vida quotidiana i la gent que m’envolta.
Què hi podem trobar-hi?
A part de parlar de les malalties que pateixo, que són el trastorn bipolar i l’esclerosi múltiple, també centro el meu bloc a parlar de temes d’actualitat, salut, bellesa i també tinc un apartat on parlo de ioga.
El bloc, però, ha anat evolucionat des d’aquell llunyà 2008, no?
I tan! quan vaig començar el bloc gairebé no tenia ni idea d’escriptura. Ara escric molt millor i he vist una evolució important.
Però al bloc no només parles de la teva malaltia no?
No, com et deia tinc molts temes que m’afecten, a part de les meves malalties, i intento explicar-ho tot al meu bloc.
A part del teu bloc també has publicat diversos llibres, el darrer, presentat el passat divendres a l’Espai Betúlia porta per nom “Relatos Bipolares”, una recopilació de relats ja publicats i algun de nou no?
Doncs si. Al meu darrer llibre “Relatos Bipolares” intento arribar al públic d’una manera més propera ja que he agrupat diverses històries dins d’una mateix llibre. És un recull, diversos fragments, i també algun relat nou.
De fet, portes publicat fins a 9 llibres no? Explica’ns que hi podrem llegir…
Als meus llibres hi podem trobar una mica de tot, us explico, des del “bulling”, explico casos d’assetjaments escolars, a “Mi viajecito a Paris”, escric que no te’n pots refiar del primer home que coneixes. A “Niña consentida”, d’una creença que té la meva tieta, al llibre “Mi trastorno bipolar”, narra quan em van diagnosticar la malaltia, a “Experiències”, una experiència al psiquiàtric, al llibre “Mis miedos”, parlo de les fòbies, a “Bipolar, bipolar mi diario”, parlo del meu trastorn i de la separació del meu exmarit, a “Odio las aceitunas” narro com és la meva vida amb la malaltia, a “cadena de mujeres”, de les dones de la meva família” i a “Relatos bipolares”, resumeixo els relats de la meva malaltia i una nova història. Aquest és un petit resum dels meus llibres publicats fins ara.
Quan vas començar el teu bloc et pensaves que podries publicar tants llibres?
No, ni molt menys! no m’imaginava pas que seguiria amb el bloc tant de temps ni que publicaria tants de llibres.
Creus que la societat gira l’esquena a les persones que són bipolars?
Depèn de les persones que et trobes en aquest món. Ara penso que no tant, però, perquè hi ha molta més gent que té informació sobre aquest trastorn. Fa 20 anys no hi havia tant accés a saber com som les persones bipolars… ara crec que si.
És complicat conviure amb aquesta malaltia?
Amb el temps, i com diria la meva àvia que és molt sàvia, t’acostumes a tot i a conviure amb la malaltia. Realment, si t’ho penses bé, hi ha moltes coses pitjors en aquesta vida i la gent no té cap altra alternativa per seguir vivint.
Com ho viuen les persones que conviuen amb tu?
Amb total normalitat. Jo fa tres anys i mig que visc amb en Miquel, la meva parella, amb una vida normal, tenim dos gossets, i no hi ha cap problema. Els meus pares, la meva germana i la meva àvia ho porten també amb tota normalitat, i em tracten com qualsevol altre persona. Perquè realment, que és una persona normal?
Hi ha un lema teu que diu vive el presente, porque el pasado es un sueño, y el futuro una visión.”.. Tu apliques al teu dia a dia?
Clar que sí! Cada dia! És el meu lema, i me’l aplico diàriament, hem de viure el present!
