La colla badalonina Bufons de Foc celebren aquest any el seu vintè aniversari. Aprofitant aquest aniversari, la badalonina Roser Vilagran ha creat un llibre perquè els nens i nenes de Badalona coneguessin la colla del foc. Vilagran ja va escriure fa dos anys el conte “L’Anastasi i el Dimoni”, un llibre molt badaloní que passa durant les Festes de Maig.
“L’objectiu del conte era donar una eina a la gent perquè pogués identificar als Bufons del Foc”
Com va sortir la idea de crear el conte “En Llufa i els Bufons de Badalona”?
La idea de crear un conte va ser de la colla Bufons del Foc. Volien crear un llibre dirigit als més petits de la ciutat per celebrar el seu 20è aniversari i em van demanar si els hi podia fer. En un primer moment, vaig pensar que no tindria prou temps, ja que només comptava amb quatre mesos, però sense adonar-me mentre mirava d’on treure temps, el meu cap ja havia començat a barrinar de què, com i on podia passar la història. M’havia agradat massa la idea i no podia desaprofitar aquesta ocasió.
Què ens explica aquest conte?
El conte explica la història en Llufa, un diablet eixerit i bonifaci que evita ser expulsat de l’infern fent-se passar per un dels membres de la colla dels Bufons del Foc. I com no podia ser d’una altra manera, tot això passa a la nostra ciutat. En Llufa surt de l’infern pel parc de Ca l’Arnús, es passeja per la masia de Can Canyadó i acaba davant del Mercat Municipal Maignon participant en un correfoc.
L’objectiu del llibre es donar a conèixer la colla de diables Bufons de Foc?
L’objectiu del conte era donar una eina a la gent perquè pogués identificar als Bufons del Foc, i alhora, perquè fos el toc d’inici d’un munt d’activitats que tenen programades per aquest any. Al principi em vaig plantejar fer un conte per explicar qui, com i perquè s’havien format. Però com més voltes li donava em vaig adonar que volia anar una mica més enllà, no volia crear un conte de la història de la colla, sinó intentar explicar com són i com fan les coses. Volia parlar del tarannà de la colla. Un tarannà que no és exclusiu de la colla, ja que és quelcom que trobem a totes les entitats de cultura popular de la nostra ciutat, però que pot servir per definir-los. Un tarannà integrador i col·laboratiu.
De fet no és el teu primer conte. Fa dos anys vas publicar el llibre “L’Anastasi i el Dimoni”.Com recordes aquella experiència?
“L’Anastasi i el Dimoni” sempre serà un conte especial per mi. Va ser el motiu pel qual vaig tornar a agafar els llapis de colors i que em va fer provar aquesta agradable experiència de crear un conte.
A més, d’una tirada força generosa queden molt pocs exemplars, pràcticament està exhaurit, i això em porta a pensar que a la gent li va agradar. “L’Anastasi i el Dimoni” sempre serà el meu primer conte, el meu inici.
A més l’any passat vas guanyar el Premi Joan Llaverias de contes il·lustrats per Pirates a Lloret. T’ho esperaves?
No m’ho esperava en absolut. El conte “Pirates a Lloret” el vaig crear pel meu fill Nil que gaudia com boig de la festa pirata de la ciutat. Em vaig imaginar un conte on uns pirates tocats de l’ala intentessin robar de torre del castell de Sant Joan de Lloret per fer-lo servir de pal pel seu vaixell, volien posar una gran campana al capdamunt de la torre i en lloc de cridar “a l’abordatge” només caldria que la fessin tocar. A més, a mesura que avançava amb el conte em vaig adonar que quan els hi explicava als meus fills ho feia de manera sonora, col·locant onomatopeies per aquí i per allà, BUM, PAM, XIP, XAP,XXT… i va ser així, quan se’m va acudir transformar-lo en un conte sonor, on cada il·lustració tingués un soroll que estigués entre la imatge i el text.
Creus que és important donar a conèixer la vida social d’una ciutat a través dels contes i pels més petits?
És molt possible que els nens ja coneguin la vida social de la ciutat perquè hi participen activament en ella, però la manera que tenen de viure-la es veu molt influenciada a com nosaltres els hi plantegem. Els nens tenen una gran capacitat per emocionar-se, i si nosaltres li plantegem allò que els envolta des de la il·lusió, la seva percepció de què allò s’intensifica. Si en canvi, els hi plantegem les coses com fossin monòtones o com quelcom que s’ha de fer perquè és així i punt, aquesta il·lusió i alegria desapareix. Els contes ens donen una oportunitat de plantejar les coses de manera fantàstica, com si fossin un somni, i això ho hem d’aprofitar perquè visquin les coses amb intensitat.
Quan crees un conte per infants, quines coses tens en compte?
Totes les vegades que he creat un conte ha sigut per donar resposta a alguna necessitat o inquietud que he vist en els meus fills. Per tant, en el primer que penso és quelcom que els pugui agradar i cridar prou la seva atenció per donar resposta a aquestes necessitats. A partir d’aquí em plantejo que és el que puc afegir a la narració que pugui enriquir els seus coneixements. Potser són pinzellades subtils com el nom antic d’un carrer com vaig fer a “L’Anastasi i el Dimoni”, algun fet històric com els atacs pirates que patia la costa catalana des de Portbou fins a l’Alcanar com a “Els pirates a Lloret”, o potser, intentar donar valors humans com en aquest cas “En Llufa i els Bufons de Badalona”. A més, intento anar afegint petites paraules perquè els menuts vagin enriquint el seu vocabulari i cuidar una mica aquesta petita llengua nostra.
Seguiràs fent contes badalonins?
La veritat és que m’agradaria molt. Potser Badalona no és la ciutat més maca, ni la més gran, ni la més… res, però és la nostra i es fa estimar. La nostra serralada de Marina, la nostra platja, el nostre pont, el monestir de Sant Jeroni…
On podem comprar el conte “En Llufa i els Bufons de Badalona”?
Podeu trobar el conte a totes les llibreries de la ciutat: a la Llibreria Saltamartí, a la Girafa Negra, al Full, a l’Abacus… També el podeu trobar a algunes papereries i quioscos, i fins i tot durant aquest any, els Bufons del Foc l’aniran distribuint a través de les seves paradetes.
