Un equip de socorristes de l’empresa Proactiva, que s’encarrega del servei de socorrisme de les platges de Badalona, han estat unes setmanes a Lesbos (Grècia) ajudant als refugiats que hi arriben per mar. L’Òscar Camps hi vol tornar-hi, però necessita ajuda.
“Les imatges de 3 germans de 3, 5 i 6 anys morts ofegats surant a la platja em van colpir tant que ja no vaig poder aguantar més”
Com va sorgir la idea de poder viatjar a Lesbos per ajudar als refugiats que hi arriben?
Per tot el que està succeint en els límits de la còmoda Europa, per la injustificada situació en la que es troben milers i milers d’éssers humans que s’exposen diàriament buscant una millor situació de vida per ells i els seus fills. Un trist exemple d’això el vaig poder viure recentment en una de les moltes illes gregues. Des d’aquell lloc privilegiat, i estan gaudint d’unes vacances amb la família, vaig poder-me adonar, d’una manera molt punyent, del drama que viuen diàriament milers de persones com nosaltres pel simple fet d’haver nascut en uns llocs no tant confortables com els nostres llocs d’origen. Les imatges de 3 germans de 3, 5 i 6 anys morts ofegats surant a la platja em van colpir tant que ja no vaig poder aguantar més amb els braços creuats. Per tal d’intentar pal•liar, d’una manera molt minsa, si és vol, però absolutament sincera i compromesa vaig posar-me en contacte amb l’ambaixada de Grècia a l’Estat espanyol, posant a disposició de les autoritats d’aquell país, durant un temps, recursos materials i humans, experts en el salvament marítim, de la meva empresa Proactiva. Òbviament aquest oferiment absolutament altruista ha estat extensiu a Metges Sense Fronteres i a MOAS que treballen actualment a la zona, l’única cosa que m’empeny a donar aquest pas ha estat el d’intentar ajudar a unes persones per les quals sembla ser que no existeixen gaires recursos ni futur.
Com vareu muntar l’equip per anar fins a Grècia?
Un cop obtingut el recolzament de la família, vaig reunir-me amb el meu equip més proper de professionals de Proactiva i vaig informar-los de les meves intencions, amb 15.000 euros dels estalvis familiars i el suport de la meva dona i la família, vam decidir muntar un operatiu i anar a Lesbos amb l’objectiu de fer una operació de salvament, el millor que sabem fer.
Que us vareu trobar allà?
Un panorama desolador, pànic, famílies trencades per una guerra cruel, entregats a unes màfies sense escrúpols, que els envien sense patró en febles neumàtiques. Les barcasses tripliquen la seva capacitat, arriscant la seva vida, creua’n un mar de vegades molt perillós. Un altra exemple són les armilles salvavides falses que gairebé sempre son imitacions il•legals. Molts d’aquests refugiats són nadons completament solts, mares atordides plorant desconsoladament buscant la seva família, ferits de guerra, joves que criden desorientats…
Us han ajudat les autoritats europees o gregues?
Ens donen feina, els guarda costes ens trucaven al modest hotel per avisar-nos de que arriben mes neumàtiques per la nit…
Com heu donat suport als refugiats?
Recuperant-los del mar quant es queden a la deriva perquè els falla el motor, rescatant-los del mar quan cauen de les barques plenes o es llença’n al mar pel pànic que tenen. La situació és molt dura.
Justament la a part més dura deu ser veure infants sols arribant a l’illa,no?
La part més dura es quan no arriben mai o et diuen que han perdut a dues o tres persones durant la travessia. També ens hem trobat a ferrys quan han abordat una embarcació amb 50 refugiats i n’ha mort 20.
Ara voleu seguir però necessiteu més suport econòmic. Voleu ajudar durant 30 dies més. Com us poden ajudar?
Som una modesta ong que no té despeses, l’ajut que necessitem es per poder dormir, menjar i viatjar l’illa de Lesbos, per tenir les nostres embarcacions allà i no jugar-nos la pell utilitza’n les embarcacions abandonades dels mateixos refugiats. Necessitem entre 20.000 i 30.000 euros per estar-nos aquest hivern. Amb el mal temps serà encara més necessaris.
Per vosaltres aquesta experiència deu ser increïble poder ajudar a tota aquesta gent, no?
Estem molt contents de ser aquí ajudant, la gent et dóna les gràcies de moltes maneres, de vegades amb la mirada a l’aigua, quan els enxampes que s’estan enfonsant i no poden ni parlar. Dir-los “tranquil ja sóc aquí” et fa esclatar el cor. És molt fort i no hi ha paraules per descriure aquestes mirades de gent que té la por gravat en elles. Vénen d’una guerra, que hagin matat part de la seva família en el camí de fugida, i veuen en tu ajuda, esperança i la benvinguda a Europa, una oportunitat per a començar. Veurem com els tracta aquesta nova vida.
Creus que Europa està actuant tard?
Ja han mort més de 3.000 persones al Mar Mediterrani en el que va d’any. Et semblen poques?
Per acabar, amb quins moments et quedes d’aquesta experiència?
Tinc molts i mot bonics Perdre la GoPro (càmera de vídeo) en un rescat i una hora més tard un nen sirià de 11 anys va entregar-me la GoPro a la mà. A vegades, de nit, quan passeges per la capital, els refugiats que hem ajudat dies abans et saluden i et donen les gràcies. Això no té preu…igual com a les platges del nostre país quan fem un servei de salvament…
(+) Per ajudar a l’ong podeu fer donatius a: IBAN ES53 0182 0262 910201668823
