Arriba l’obra de Daniel Aixelà a l’Espai Cultural amb ‘Màquia, Esculls i Erm’

0
777

Aquest divendres 1 de juliol, l’Espai Cultural inaugura l’exposició ‘Màquia, Esculls i Erm’ de Daniel Aixelà. Les obres d’aquest autor tornen al recinte de Tiana després de l’èxit de la seva anterior exposició ‘Fruites’ de la temporada passada. El certament s’estrenarà aquest divendres, a les 18:30 hores, i es podrà visitar fins al dia 16 de juliol.

Aquesta nova mostra porta a l’Espai Cultural 11 obres de tres temàtiques:

Màquia: La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola. Al litoral de la Mediterrània es caracteritza per una densitat important, amb la presència d’espècies vegetals que no toleren el fred. La de la zona costanera, amb clima sec, sobre sòls prims, a vegades calcaris i rocosos, presenta espècies de zones quasi desèrtiques. De la paraula màquia, deriva el mot francès maquis, que a la Segona Guerra Mundial, i a la Guerra Civil Espanyola es va emprar per designar els guerrillers que aprofitaven aquest tipus de vegetació per amagar-se.

Escull: Un escull és una roca o grup de roques a la superfície de l’aigua o a molt poca profunditat. Aquests dos tipus de paisatges, al pas que anem amb l’escalfament global, estan a punt de desaparèixer, la màquia per la desertització, i els esculls per la pujada del nivell de les aigües.

La representació d’aquests paisatges no és inventada; tenen localització geogràfica. Els esculls són de Cadaqués, Empúries, l‘Escala i Calella de Palafrugell, i la màquia és tota dels vessants de la serralada litoral que envolten Tiana. Aquests vessants, fins a l’incendi del 1995, eren bastant densos. Tenien boscos fins a dalt de la cadena on hi havia el mirador dels 9 pins, que els mariners feien servir per identificar que estaven a l’altura de Tiana, ja que Alella en tenia un altre de 7 pins. Aquest any, per les darreres pluges concentrades de finals d’hivern, principis de primavera, no són tan evidents, però de l’any 1995 fins al 2022, no s’han acabat de regenerar els boscos ni tots els pins que donaven nom al mirador. Finalment, Erm serà el paisatge que en poc temps dominarà sobre tots els altres.

 

 

 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom