Ignasi de Ventós Mir (Badalona 1879-Olot 1958)
Terratinent i polític. Era llicenciat en dret però no exercí la carrera. Milità a les files dels carlins i fou diputat a Corts pel districte d’Olot. Fins el 1933, en què es traslladà a Barcelona, visqué a Badalona, on desprès passà llargues temporades a la seva finca de Can Tàpies, la casa on va néixer. També a Badalona participà activament en política: finançà el centre tradicionalista “El Loredán”, fou el comptador de l’Assemblea Regional Tradicionalista que s’hi celebrà el 1920, i el 1921 convidà Vázquez de Mella a casa seva i al centre esmentat. Tenia nombroses propietats a Badalona, algunes de les quals donà al municipi; els terrenys dels actuals grups escolars Ventós Mir i Lola Anglada, els de la Plana, els de l’església de Sant Josep i els de les Escoles Salesianes, entre altres. Li foren atorgades diverses condecoracions, com la Creu de Beneficència i la Creu del Mèrit Naval, que obtingué en reconeixement a la seva actuació per pal·liar el desastre que va representar a Badalona el temporal del gener de 1911, en el qual moriren diversos pescadors. Quan Ventós va cedir els terrenys per construir-hi un grup escolar, el 1924, l’Ajuntament es va plantejar de dedicar-li el carrer on es construiria l’escola, però no ho va arribar a acordar perquè es va creure que el personatge es mereixia una via de més importància. No obstant això, la pràctica, el nom es va acabar imposant. Anys abans, ja se li havia dedicat l’actual carrer dels Arbres, i més tard se li dedicaria l’actual plaça dels Països Catalans.
Extret del llibre “Tots els carrers de Badalona”, Museu de Badalona 2003. Margarita Abras, Montserrat Carreras i M.Dolors Nieto