Després de una intensa formació com a ballarí a l’Academie Princess Grace de Monaco durant 4 anys i d’haver guanyat el Prix de Lausanne a on se’m van obrir moltíssimes portes, ara em trobo a Londres, treballant amb la companyia del Royal Ballet i aquest es el meu primer any com a membre oficial de la companyia, ja que l’any passat era un aprenent.
La veritat que estic molt content d’estar a on estic, el meu primer any ja va ser un molt especial, a on al cap de 4 mesos d’estar aquí, em van començar a donar moltes oportunitats i fins i tot, vaig arribar a ballar un rol de solista a Alicia al País de les meravelles quan nomes era un aprenent, i gràcies a aquestes oportunitats, em van oferir el contracte per quedar-me definitivament aquí com a membre fixa.
Aquest any està anant tot molt millor del que esperava! A dia d’avui ja he fet diversos rols de solista al ballet del Cascanous, i sobretot, un rol que m’ha agradat molt ballar i que de fet, l’he de tornar a ballar en unes setmanes, és el rol del Gipsy Boy al ballet dels Two Pigeons, on representa que sóc un dels gitanos principals i tinc un solo molt brillant en el segon acte del ballet.
Estic també molt il·lusionat amb els projectes que vindran ara, sense anar més lluny, tinc una gala a Brussel·les el dia 20 de març, on aniré a ballar un grand pas de deux amb una partner meva, i tindrem l’oportunitat de compartir la gala amb grans estrelles del ballet mundial com en Vadim Muntagirov, la Daria Klimentova o la Iana Salenko. Pròximament amb la companyia, estem prepara’n ballets com Giselle, Frankestein i Winter’s Tale, on en aquest últim, ballo una de les quatre parelles solistes, així que estic extremadament content i il·lusionat amb tot el que tenim per a fer! I a més, al juny, marxaré de tour amb la companyia cap al Japó, on estarem allà durant 3 setmanes aproximadament i ballarem a diferents ciutats com Tokyo i Osaka!
He de dir que estic encantat vivint on visc, Londres és una ciutat fantàstica, sempre plena de gent i de vida, i a on sempre tens coses per a fer! Encara que òbviament trobo a faltar la meva ciutat Badalona, una ciutat molt més tranquila en comparació i una ciutat en la que, cada cop que hi vaig, m’aporta tota aquella tranquil·litat i aquell descans que necessito.
Sempre penso que estic molt content del camí que he escollit, ja que ara tot l’esforç ha valgut la pena i estic vivint en unes condicions molt bones a on em sento extremadament bé, ja que, potser si m’hagués volgut quedar a Espanya, les coses no m’haguessin anat tant be en el món de la dansa, ja que no tenim les millors condicions avui en dia, i crec que els que manen tampoc tenen l’interès de tenir una gran pròpia companyia de dansa. Estic segur que en un futur podré tornar a casa i ensenyar tot el que he après durant tot el meu recorregut!
