Des de fa dos anys i set mesos visc a Giessen, una ciutat de 80.000 habitants a 40 minuts en cotxe al nord de Frankfurt. Sempre havia tingut ganes de viure fora un temps. Crec que es una cosa que et fa evolucionar personalment i ara n’estic convençut. Se’n va unir tot una mica perquè vaig veure que potser si tardava una mica més no marxaria. La situació laboral no tenia pinta d’anar millor a Badalona i la que hi ha ara mateix a Alemanya és molt bona. Al final tot es va ajuntar per creure que era el moment ideal per marxar i així va ser. Tot i que ara treballo bastant més del que treballava a Badalona. Possiblement les opcions d’oci són més limitades aquí. En part perquè els alemanys no tenen la cultura mediterrània de viure el carrer i en gran part perquè quan vius fora crec que tendeixes a ser més solitari. Fas amics, per suposat, però la sensació és molt diferent. El món del esport, del qual em treu part de la meva vida, té uns horaris molt diferents a la resta de feines. El cap de setmana no descanses i en aquesta feina, com és absolutament vocacional, hi han molts moments que si no saps frenar segueixes treballant perquè gaudeixes molt. Has de saber posar una frontera i agafar-te un matí lliure, per exemple, en el que t’obligues a no fer res relacionat amb el bàsquet. Pel que fa al clima, he tingut la sort de no tenir hiverns molt freds. El que més em costa és la llum. La pluja, el fred o la neu es una cosa que té, fins i tot, el seu encant, però la manca de llum quan es hivern es fa molt pesat. Aquí la majoria dels alemanys es desperten molt d’hora per anar a treballar, però a partir de les tres o les cinc de la tarda ja tenen lliure. Aprofiten més la tarda. També penso que ells tenen una gran capacitat de planificació que és molt positiu però amaga un defecte, la poca capacitat d’improvisació que tenen. Quan alguna cosa surt del pla establert entren en crisis. En això nosaltres som més talentosos. Aquí una persona que no tingui feina sap que no tardarà en trobar-la i hi ha una classe mitjana molt ben assentada que té molts recursos. Si he de buscar diferències entre Badalona i Giessen amb la Donzella de la costa ja n’hi hauria prou! Però no m’imagino un vermut a la Rambla, a mig matí, o un bar típic de la Salut on fer un aperitiu aquí a Alemanya. Moltes vegades sembla com si no poguéssim estar orgullosos de tenir això perquè no va associat a valors d’esforç o treball, però crec que tenim una manera de viure la vida que ens dona felicitat i que, a més, és molt saludable. Trobo a faltar molt els meus pares, la família i per descomptat els amics. Però això ja sabia que ho trobaria a faltar. També trobo a faltar anar als cinemes i sortir al carrer pensant que em trobaré algun amic. No voldria ser un immigrant que un dia explica que ha estat 30 anys vivint a Alemanya. Però sincerament, ara ho veig lluny. El bàsquet a Alemanya encara està per darrere del bàsquet a Espanya, però la sensació general és que creix i a Espanya la sensació general és que s’enfonsa. És una llàstima perquè tenim un gran potencial, però els clubs s’han acostumat a viure de les ajudes públiques (directes o indirectes) i la situació ara per ara és bastant complicada en el món del bàsquet. Espero, algun dia, tornar a casa.
