L’exercici físic pot tenir un impacte positiu en pacients diagnosticats amb un trastorn mental greu. Això és el que vol demostrar un estudi pilot que ha posat en marxa el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona en col·laboració amb TecnoCampus-Mataró. En concret, i amb la participació d’alumnes i investigadors d’ambdues institucions, el treball vol avaluar l’impacte de diferents intervencions basades en exercici en pacients amb esquizofrènia, trastorn bipolar, depressió severa o trastorns de conducta alimentària (TCA). En aquest sentit, ja des de fa quatre anys, l’Hospital i el Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) i el Màster en Entrenament Personal i Readaptació Fisicoesportiva del TecnoCampus col·laboren en estudiar l’impacte de l’exercici en la salut física i mental de pacients amb malaltia mental greu.
Per part del centre hospitalari, l’estudi està liderat per Ana Ibáñez, psiquiatra i metgessa de l’esport i professora investigadora del Grup d’Innovació en Hospitalització i Urgències en Psiquiatria de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). Per part de TecnoCampus el lidera Alba Pardo, doctora en CAFE, docent i investigadora del Departament de Salut del centre universitari, juntament amb altres investigadors associats d’ambdós grups. Les sessions per a pacients ingressats a la unitat d’aguts de Psiquiatria i a l’hospital de dia per a pacients amb TCA les realitza Isaac Aibar, educador físic de Psiquiatria de l’Hospital i també membre del grup de recerca en innovació. Ho fa amb el suport d’estudiants del grau i del màster. Així, els alumnes realitzen les pràctiques i els treballs finals de recerca al mateix hospital. A més, dins del màster, en els darrers quatre anys s’ha incorporat una masterclass, impartida per Ana Ibáñez, sobre exercici físic i salut mental, per donar a conèixer les particularitats d’aquest tipus de pacients.
Menys símptomes i menys polifarmàcia
L’estudi vol demostrar l’evidència científica sobre els beneficis de l’exercici físic sobre la salut mental i física tant per prevenir com per tractar aquest tipus de trastorns. L’exercici físic pot tenir efectes positius en la salut mental, com la reducció de símptomes, la disminució de la polifarmàcia, i la prevenció de malalties cròniques associades al sedentarisme en aquesta població, com la síndrome metabòlica. “Es tracta de comprovar si, gràcies a l’exercici físic, disminueixen els símptomes, si els pacients tenen una millor condició física, si recauen menys”, coincideixen a explicar tant Ana Ibáñez com Alba Pardo. Tot i això, i malgrat l’evidència, són pocs els estudis realitzats en població hospitalitzada que utilitzin bateries de proves rigoroses. Des d’ambdós grups de recerca, destaca d’una banda el ja esmentat grup d’innovació en hospitalització en salut mental; de l’altra, el grup TAARS del TecnoCampus, del qual formen part els investigadors Víctor Toro i Bruno Fernández. L’estudi inclou una bateria de proves físiques amb tecnologia basada en l’esport, diferents intervencions segons el diagnòstic i el grau d’afectació de la malaltia. Per exemple, en alguns casos s’ha vist que els exercicis de força poden tenir un impacte major en reduir símptomes en comparació amb intervencions basades en ioga, mindfulness, etc. Per exemple, aquests exercicis de força, en concret, permeten guanyar massa muscular, millorant la densitat òssia i la resistència aeròbica. Exercicis que, en definitiva, milloren la condició física i que es realitzen amb materials simples -com gomes- o usant el propi cos. També inclou valoracions cognitives portades a terme per la psicòloga especialista Bàrbara Martínez membre del grup d’innovació de l’IGTP. Les sessions es fan tres cops per setmana i estan supervisades per l’educador físic del Servei i contrastades amb l’equip mèdic. En el cas concret de les pacients amb TCA, les sessions inclouen una dimensió psicoeducativa específica, atesa la relació patològica i compensatòria que solen mantenir amb l’exercici. En aquest sentit, se les remarca la importància d’entendre els límits de l’exercici saludable, que correctament realitzat pot suposar beneficis sobre l’autoestima, la millora del descans o la disminució de l’ansietat.
En resum, en el tractament de pacients hospitalitzats esdevé fonamental l’aposta per l’exercici físic que fan entre el Servei de Psiquiatria de l’Hospital i TecnoCampus, creant important sinèrgies entre ambdós institucions. De fet, un dels factors clau és millorar l’estada hospitalària i l’adherència a l’exercici amb l’objectiu de millorar l’evolució dels trastorns d’aquests pacients.
