El barri de Coll i Pujol no és un barri densament poblat, de fet l’any 2021 tenia uns 7.600 habitants. El barri fa massa temps que espera grans projectes, però afronta també els problemes d’un barri on no s’ha fet cap manteniment, amb solars abandonats, cuines fantasmes, club cannàbic i dos macroprojectes que fa anys que esperen, el solar de Can Llamas i l’Estrella. Molts veïns i veïnes de Coll i Pujol tenen la sensació que viuen en un barri que és una mena de “porta del darrere”, de tot allò que el Centre de Badalona vol amagar ho trobes en aquest barri. L’AV de Coll i Pujol és una de les més reivindicatives, només cal donar una ullada a les seves xarxes socials. Des de voreres estretes, a solars ocupats, cuines fantasmes que serveixen a la plataforma Glovo o ara la instal·lació d’un club cannàbic, tot plegat en pocs metres i pocs carrers concentrats. A Coll i Pujol, però, no tot és negatiu, el barri encara conserva carrers amb ambient de poble, com si s’hagués aturat el temps, com el carreró situat al carrer Santa Barbarà.
Can Llamas, un solar que fa més de 20 anys espera
Llamas SA fou una empresa catalana de fabricació i litografia d’envasos de llauna, i es va traslladar des de Badalona a Celrà, l’any 2002. Des de llavors, un cop enderrocada la fàbrica, el solar va quedar buit. El va adquirir el Corte Inglés, i durant anys es va anar dient que era imminent la seva construcció. Va arribar la crisi i els grans magatzems van decidir que Badalona no era una ciutat rendible. Des de llavors, especulacions, projectes i massa paraules. Des de les consultes externes de Can Ruti, a l’edifici judicial o equipaments. Finalment, per les darreres notícies, el solar serà convertit en pisos i més pisos, sense més ni més. Can Llamas, juntament amb l’Estrella, que també està pendent la construcció de més pisos, són dels solars més grans que queden a la zona central de Badalona.
Una mica d’història del barri de Coll i Pujol
El barri de Coll i Pujol deu el seu nom a la casa senyorial, avui desapareguda de can Coll i Pujol, ubicada a la zona del carrer homònim, i propietat de la família Coll i Pujol, que entre els seus membres. La zona més antiga, entre l’avinguda de Martí Pujol i el carrer de Santa Bàrbara es va iniciar als segles XVIII i xix; hi havia diversos habitatges, la masia de Can Tàpies i Can Pi i Gibert, ambdues enderrocades als anys setanta del segle xx. Més enllà del carrer Santa Bàrbara, els terrenys es van començar a urbanitzar a principis dels anys vint.