A la nostra societat, el Nadal representa el moment de retrobament i celebració més important de l’any. Per això, és també un dels períodes emocionalment més intensos per a les persones que es troben en un procés de dol, que sovint han de viure situacions que accentuen el record de l’ésser estimat difunt. En aquests casos, disposar d’eines d’ajuda davant del dol és fonamental per afrontar aquestes dates, uns recursos que PFB Serveis Funeraris considera essencials per poder fer una elaboració adequada del dol. En aquest sentit, és imprescindible tenir en compte algunes consideracions bàsiques, tal com indica la psicòloga experta en dol, Carla Borràs, col·laboradora de PFB i coordinadora dels death cafè que periòdicament organitza l’empresa funerària, on es convida a reflexionar sobre la mort i el dol amb naturalitat.
Nadal i dol, recomanacions d’ajuda
“El dol és una experiència dolorosa i complicada que pot intensificar-se en moments festius com el Nadal, els aniversaris, dates de naixement o defunció, les reunions familiars i altres situacions especials”, recorda la psicòloga Carla Borràs. Durant les festes nadalenques, sobretot, és habitual que les emocions s’accentuïn i les persones en dol s’enfrontin a desafiaments emocionals i psicològics addicionals, “ja que tot l’entorn es vesteix de llums, convidant-nos a una felicitat que confronta de ple amb el nostre procés de dol”, exposa l’experta. A més, “la tradició es repeteix any rere any de forma similar i l’absència dels nostres éssers estimats es fa més notable”.
La comprensió, la comunicació i el suport adequats són clau a l’hora de viure aquests dies difícils i continuar elaborant el dol. Aquestes són les pautes d’ajuda que proposa Carla Borràs:
- Comunicació en família. “Reunir-se amb el nostre nucli familiar en dol abans de les festivitats per poder expressar un a un com volen passar aquests dies, pot ajudar a evitar conflictes. És recomanable arribar a acords i ser flexibles amb la idea de mantenir intacta la tradició. Cada familiar viu el dol com pot. El respecte mutu és fonamental”.
- Planificació conscient. “Anticipar i planificar les festivitats una a una de manera funcional pot ajudar a reduir l’ansietat ‘anticipatòria’. Cal preveure activitats amb la flexibilitat de declinar-ne alguna si, arribat el moment, no ens sentim capaços de dur-la a terme”
- Expressió de les emocions. “És fonamental permetre’s sentir i expressar les emocions doloroses en lloc de reprimir-les. Garantir espais segurs on puguem estar còmodes i en confiança per poder fluir en cada moment”.
- Permetre’ns moments agradables. “Podem viure moments agradables tot i estar en dol. És important ser-ne conscients, ja que de vegades, és freqüent que les persones en dol sentin culpa quan viuen un moment feliç”.
- Mantenir el record. “Malgrat l’absència física, mantenir viva la memòria dels éssers estimats a través de rituals i homenatges pot ser reconfortant. Agrair i celebrar la vida que hem compartit junts”.
- Cura física i emocional. “No oblidar-se de tenir cura físicament i emocionalment és fonamental durant les festivitats en dol. És una època de sobreesforços i hem de ser especialment curosos amb la nostra autocura”.
- Identificar persones de suport. “Cercar persones que puguin ser el nostre suport en cada celebració és molt positiu per a, per exemple, disculpar-nos davant la resta si volem anar-nos-en de forma discreta abans del previst. També és positiu mantenir la comunicació si decidim viure a soles alguna festivitat, per evitar aïllar-nos en excés”.
I si volem ajudar algú en dol?
Les persones que es trobin a prop d’algú en dol durant aquestes festes assenyalades, poden seguir aquestes recomanacions que proposa la psicòloga Carla Borràs:
- Oferir un espai segur. “Plantejar un lloc on la persona en dol pugui expressar les emocions sense sentir-se jutjada o pressionada per sentir-se feliç”
- Acompanyar emocionalment. “Donar suport emocional a la persona en dol significa ser present i escoltar sense mirar d’arreglar la situació”.
- Proposar de forma flexible. “Suggerir plans que puguin ajudar la persona en dol a sentir-se més bé, però sense forçar cap activitat”.
- Estar atents durant l’activitat. “Estar pendents de l’estat d’ànim de la persona en dol durant la trobada per si necessita anar-se’n”.
- Ser portaveu social i oferir nexe vital. “Les persones que han patit una pèrdua necessiten temps de connexió amb el seu dol i, alhora, els hem de garantir un suport que faciliti la seva connexió amb la vida. Quan la persona en dol es desconnecta en excés és important ser el seu nexe vital així com el seu portaveu social”.
- Ser pacients i constants. “Acompanyar algú en dol requereix paciència i disposició per estar present al llarg del procés. Al principi, existeix molt de suport però, a poc a poc, aquest disminueix i és un moment de risc”.
- Reflexionar a nivell personal. “Tenir en compte les nostres pròpies emocions i motivacions en oferir suport a una persona en dol i cuidar-nos en conseqüència”.
