Ja som a Nadal, un any més, i els carrers, les botigues i les cases ja s’han vestit de festa. Llums, arbres i pessebres ja omplen d’esperi de Nadal diversos indrets de Badalona. Però sempre ha estat així el Nadal a Badalona? La resposta és que no. El TOT ha parlat amb tres persones grans nascudes a Badalona. Elles participen cada setmana a la tertúlia “Coses de Casa” de Ràdio Ciutat i s’han convertit en tres àvies “famoses” a la ciutat i fins i tot per tot Catalunya. Parlem amb la Rosa Garriga, la Maria Antonia Carbó i la Carme Sánchez.
Una conversa que et trasllada a la Badalona de fa 70 anys i de la qual es desprèn nostàlgia i la familiaritat amb la qual aquestes festes es vivien abans. No és que ara no siguin festes familiars, com destaquen les tres badalonines, sinó que tot ha canviat molt. El consumisme dels darrers anys, l’arribada del Pare Noel i els Reis d’Orient, que cada vegada fan més màgia i porten més regals… Les tres recorden, com si fos ahir la Missa del Gall, un acte on s’aplegaven molts badalonins i que de petites tenia un ambient especial.L’endemà arribava el plat fort. El dia de Nadal. Un àpat en què es trobava tota la família a casa per menjar una bona sopa de galets, carn d’olla i el pollastre rostit. Després vindria Sant Esteve i es menjarien els canelons, que es feien amb el sobrant del dia anterior. Les tres badalonines recorden que el dia de Nadal feien el vers. Cada any un de diferent, que prèviament els havien ensenyat a l’escola. A banda d’ensenyar-los un vers nou cada Nadal, a l’escola, els feien fer una petita postal amb un escrit adreçat als pares i als avis, si és que vivien tots junts. “El consumisme que hi ha ara per Nadal no existia”, remarca la Carme. “No hi havia tan disponible com per poder fer tantes coses. En aquella època s’estava pendent de treballar i anar a l’escola. Només celebràvem els dies puntuals.”- afegeix la Maria Antonia. Per la seva banda, la Rosa assenyala que “no hi havia tants diners per gastar”. Tot i això, encara que la situació econòmica del moment no permetés fer grans despeses, la màgia dels Reis d’Orient arribava a les llars badalonines. De petites recorden “cridar als Reis”, una tradició molt badalonina que per sort continua arrelada entre les famílies del Centre de la ciutat. Tot i així, de petites no recorden les Cavalcades d’ara, que arribarien amb força cap als anys 50. Pel que fa als regals que porten ara els Reis, la Rosa assenyala que “ara ha canviat molt i tenen de tot. Els donem massa coses. Quina il·lusió tenen? A més, els Reis, ara porten un munt de regals, i als petits cada vegada els agraden més les maquinetes”. Tot i que no recorden l’any exacte, les decoracions de Nadal no van arribar a Badalona fins als anys 70. De cop la ciutat va anar creixent de gent de fora i el món evolucionant. Amb els anys, les decoracions nadalenques, el consumisme i les tradicions d’altres punts del món, com el Pare Noel, guanyarien terreny a la manera austera de celebrar el Nadal abans. Tot i que no els acaba de convèncer i prefereixen el Nadal de la seva infantesa, la Carme, la Rosa i la Maria Antonia ara viuen el Nadal com a àvies. I encara que no ho diguin, els ulls els brillen quan parlen dels néts, la Cavalcada i el dia de Reis.
Foto: Badalona recuerdos
