L’Institut de Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha dut a terme una anàlisi de “grans marques espanyoles que van ser referents i ara estan en caiguda lliure”, entre les quals esmenta la badalonina Anís del Mono. La conclusió és que representen una “icona” i per als inversors seria rendible apostar per elles, atès que “és més interessant i rendible revitalitzar grans marques que crear-ne de noves”. Entre les marques analitzades apareix Anís del Mono, que va néixer a Badalona l’any 1870 com una beguda “pel poble” en contrast amb altres més nobles i distingides com el conyac o el brandi. No obstant això, va trencar amb aquesta percepció en dirigir-se a una audiència diversa, des de l’alta societat fins a les classes populars. El seu lema «des de la princesa reial a la filla del pescador» encapsula aquesta estratègia de mercat inclusiva.
Malgrat la seva popularitat, s’ha vist afectada per les “severes restriccions de la UE a la publicitat d’alcohol i tabac i avui enfronta un declivi en el seu estatus i rellevància”. Encara que el seu disseny distintiu d’ampolla i etiqueta es van convertir en icònic i un exemple d’història del disseny industrial a Espanya, actualment la seva posició no lidera el mercat. L’anís, una beguda associada al passat, perd terreny enfront de les noves preferències i tendències de consum, i el pas del temps i l’evolució dels usos socials dels consumidors han contribuït al declivi com una beguda d’elecció i a la seva pèrdua d’influència en el seu segment de mercat. La creixent importància de la sostenibilitat també està tenint un “impacte significatiu” en el seu declivi, una vegada que davant la consciència ambiental les marques “que no han adoptat pràctiques sostenibles veuen com la seva imatge i reputació disminueix”. El trasllat parcial de la producció d’Anís del Mono de Badalona a Andalusia, sense una explicació en els mercats, pot ser “una afectació del declivi com a marca, ja que els consumidors contemporanis valoren cada vegada més les pràctiques de producció responsables i respectuoses amb el medi ambient, i la falta de transparència afecta sempre la confiança en la marca”.
