Malgrat l’èxit de la teràpia antiretroviral, actualment no existeix una cura contra la infecció pel VIH, el virus que causa la sida. Això es deu a l’existència de reservoris del virus a l’organisme: cèl•lules infectades en estat latent que són indetectables per al sistema immunitari i, per tant, impossibles de destruir. Ara, un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, amb seu a Badalona i amb l’impuls de “la Caixa” i pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, estableix un model experimental que permet delimitar les barreres en l’eficàcia de les teràpies destinades a eliminar aquest reservori. Les dades, publicades avui a la revista Frontiers in Immunology, identifiquen per primera vegada com la potència dels fàrmacs reactivadors s’associa a una major velocitat i eficàcia de les cèl•lules T CD8 del sistema immunitari a l’hora de destruir aquestes cèl•lules reactivades. El treball dóna llum sobre les limitacions de les estratègies terapèutiques actuals de shock and kill, que pretenen destruir aquests reservoris. El shock and kill té com a objectiu despertar (shock) les cèl•lules latents i eliminar-les (kill). Per a això, s’utilitzen els anomenats fàrmacs reactivadors de latència (FRL), que reactiven les cèl•lules infectades perquè poden ser destruïdes per les T CD8 i altres tipus cel•lulars del sistema immunitari, així com per fàrmacs i altres estratègies d’eliminació. Tot i que diversos estudis clínics han demostrat que els FRL són capaços de revertir la latència, de moment no s’ha detectat una reducció de la mida del reservori viral en els pacients. Aquest estudi revela algunes de les causes associades a aquesta manca d’eficàcia terapèutica dels FRL.
