Guix ha afirmat que “no hi ha cap motiu d’alarma” i ha destacat que tant la Xarxa de Vigilància Epidemiològica com el sistema de vigilància entomològica (control dels insectes) de Catalunya són “molt potents”. El risc d’infecció és “molt baix”, ha afegit, si bé ha constatat que “existeix, perquè tenim el vector, que és el mosquit, i persones que viatgen en països endèmics, i per tant amb la potencialitat d’infectar-se”. El 2004 es va detectar per primera vegada el mosquit tigre a Catalunya i actualment 506 municipis tenen la presència d’aquest insecte.
Evitar l’aigua estancada, una de les principals mesures de prevenció
Una de les principals línies de prevenció són les activitats de vigilància i control del vector (mosquit) a les regions on és present i a l’entorn dels casos detectats. La subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, Carme Chacón, ha fet una crida a la implicació dels ciutadans per evitar, sobretot, l’aigua estancada en espais petits, que és on el mosquit tigre pon els ous i les larves aquàtiques creixen. Per exemple, plats de les torretes, gerros, galledes, plats d’animals domèstics o altres recipients situats a l’exterior amb uns dits d’aigua. “No eliminarem la dispersió del mosquit si no som capaços de controlar uns aspectes molt senzills, però que s’han de seguir de forma general”, ha avisat Chacón, que ha afegit: “No tenim cap més mesura eficient que la prevenció des de l’inici i aquesta ens interpel·la a tots”.
Altres actuacions per reduir el risc d’infecció són detectar precoçment els casos importats i autòctons a les àrees on hi ha el mosquit i, en aquest sentit, el paper dels professionals sanitaris és clau a l’hora de diagnosticar, notificar i donar les recomanacions necessàries. També, informar les persones sobre les mesures de protecció davant les picades de mosquit quan viatgen a països endèmics i la necessitat de contactar amb els serveis sanitaris en cas de presentar símptomes en tornar del viatge.
El dengue
Actualment aquesta malaltia és endèmica a la major part dels països tropicals i subtropicals d’Amèrica Central, el Carib, Amèrica del Sud, sud-est asiàtic, sud del Pacífic i a diversos països d’Àfrica. A Europa, la transmissió local es va notificar per primera vegada a França el 2010.
Hi ha tres formes clíniques de dengue: una d’asimptomàtica, que representa el 80% dels casos; una que consisteix en un procés febril, amb molt mal de cap, dolors musculars, erupcions cutànies, i altres símptomes, i la menys freqüent, l’hemorràgica, que pot arribar a tenir una mortalitat del 20%. El dolor abdominal i les hemorràgies són els signes d’agreujament de la malaltia. També hi ha el síndrome del xoc per dengue, que sobretot es produeix en aquelles persones que han estat infectades en més d’una ocasió. Hi ha quatre serotips del dengue (soques d’un microorganisme amb característiques diferents) i després d’haver estat infectada, una persona és immune a aquell serotip, però no als altres.
