Ho farà tant amb incentius econòmics com amb mesures per afavorir el projecte personal i professional
El 20% d’equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya és considerat de difícil cobertura en l’àmbit rural. Són places que habitualment metges i metgesses, infermers i infermeres i treballadors i treballadores socials no escullen per treballar-hi. En total, són 73 EAP dels 378 que hi ha a tot el país.
Per revertir aquesta situació i afavorir l’equitat en l’accés als serveis públics de salut en tot el territori català, el Govern de la Generalitat, per mitjà del Departament de Salut, ha posat en marxa el Pla d’ocupació de places de difícil cobertura en l’àmbit rural a l’atenció primària. Es tracta d’un pla que promourà incentius econòmics i mesures de caràcter més social per afavorir el projecte professional i personal dels professionals que ja treballen o optin per treballar en aquestes zones rurals.
“És tota una aposta, importantíssima, perquè aquests llocs de difícil cobertura rural puguin ser més atractius per als professionals”, va remarcar el conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, durant la presentació del pla que va tenir lloc al CAP de Flix (Ribera d’Ebre). “És també un esforç per prioritzar aquests 73 equips perquè tinguin un increment, a més dels ja previstos en els convenis respectius, tant en el de l’ICS com el del SISCAT”, va afegir.
El conseller de Salut reunit amb professionals del CAP Flix.
De 2.000 a 3.500 € més a l’any
El Pla preveu uns incentius econòmics que complementen el de muntanya actual. L’impacte global per Salut serà d’11,5 milions d’euros anuals. En aquest sentit, els metges i metgesses de Medicina Familiar i Comunitària i els i les pediatries d’aquests centres de difícil cobertura rebran un increment anual d’uns 3.500 € i els infermers i infermeres, llevadors i llevadores, i els i les treballadores socials, 2.000.
D’altra banda, el Pla també preveu un conjunt de mesures de caràcter més social per afavorir el projecte professional i personal. Així, en l’àmbit professional es desplegaran mesures com la de facilitar la investigació i la docència, la formació continuada, la connexió amb professionals del sistema de salut i la priorització d’interconsultes, el lideratge, i la flexibilització de la jornada, garantint el servei, entre d’altres.
I en l’àmbit personal, el Pla preveu, amb col·laboració amb les entitats municipalistes, mesures per afavorir l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació de la unitat familiar o subvencions per a formació, entre d’altres. Per aquestes mesures, Salut establirà acords de col·laboració amb diferents entitats municipalistes.
EAP de difícil cobertura
Per tal d’identificar els EAP de difícil cobertura de l’àmbit rural, Salut va tenir en compte sis indicadors ponderats: la distància de l’equip de primària a l’hospital, l’alta ruralitat, la sobrecàrrega estacional, les guàrdies, la distància al consultori local i l’envelliment de la població. Aquests indicadors permeten determinar diferents nivells de llocs de difícil
cobertura, categoritzats en nivell alt, mig i baix.
El conseller de Salut durant l’atenció als mitjans a Flix.
Es tracta d’un mètode robust, que permet actualitzar-se periòdicament i discriminar adequadament els llocs de difícil cobertura estructural. Aquest indicador sintètic és el que ha permès identificar d’entre els 378 EAP de Catalunya, els 73 equips de difícil cobertura, la gran majoria de l’Institut Català de la Salut (ICS). I és que l’ICS gestiona aproximadament el 80% dels EAP del país. Concretament, l’estudi de Salut ha identificat 61 EAP de l’ICS de difícil cobertura: 36 de nivell alt i 25, de mig. De la resta d’EAP del sistema de salut, 6 són considerats de nivell alt i, 6 més, de nivell mitjà.
