El barri del Manresà, un dels més petits de Badalona, viu una transformació silenciosa. Situat al límit del terme municipal amb Montgat, aquest barri que encara conserva l’essència tranquil·la d’un poble del Maresme està veient créixer els seus habitants gràcies a les noves promocions d’habitatges que s’hi estan construint. El barri té nombroses empreses, des de l’orxateria Fillol, coneguda per les seves delicioses orxates, fins a Fustes Alberch, que ofereix materials de construcció de qualitat. Tot i aquests canvis, el Manresà manté la seva pau característica, presidit per la plaça i l’església de Santa Maria i Santa Mina, un símbol del barri que actualment és utilitzat per la comunitat de l’església ortodoxa.
Un barri amb pocs equipaments
Des de fa molts anys, els veïns reclamen la necessitat d’equipaments que facin més funcional el barri del Manresà. Entre les seves demandes destaca la construcció d’un pavelló cobert, que permetria al veïnatge disposar d’un espai per a activitats esportives i culturals durant tot l’any. L’Eduard, un veí de tota la vida, ens explica com ha evolucionat el barri al llarg dels anys. “El Manresà ha canviat molt amb l’arribada de nous veïns, però encara és un lloc on la tranquil·litat es respira a cada carrer. No tenim gaire comerç i ens hem de desplaçar a Montgat o bé al Centre de Badalona per poder fer les nostres compres”. Alguns esperen l’obertura d’un supermercat, pròximament, a la nova promoció immobiliari que s’està acabant a la carretera de Mataró.
La platja de la Barca Maria, la platja del Manresà
La platja de la Barca Maria és el gran tresor del barri. Tot i patir els efectes dels temporals, aquest estiu s’ha pogut gaudir d’una platja amplia, però sense serveis com les dutxes, és un racó molt especial pels veïns del Manresà. Els veïns, tal com expliquen al TOT, estimen molt la Barca Maria i creun que es podria millorar el seu entorn.
D’on ve el nom del Manresà?
El nom del Manresà prové d’una masia que hi havia a la zona, cal Manresà, que era molt a prop del mar i després es traslladà a l’interior, i en construir-se l’autopista C-31, el 1968, fou finalment enderrocada. Al segle xviii ja hi havia construccions al voltant d’aquesta masia; de fet, el barri és esmentat al Cadastre per primera vegada el 1827. El seu creixement, però, es produeix amb el limítrof barri de les Mallorquines de Montgat, tot i que l’augment de la població es va produir a mitjans dels anys cinquanta, a partir de l’arribada d’immigrants.
