El 5,5% dels empleats amb salaris més alts carregaran amb el gruix de la pujada de les cotitzacions, segons l’Airef.
El 65% de l’increment en les cotitzacions recaurà sobre els salaris de més de 54.000 euros anuals, és a dir, aquells que estan per sobre de la base màxima de cotització el 2023.
Un cost que, expressat en termes de PIB del 2022, suposaria 7.800 milions d’euros. Així ho afirma un informe de l’Airef, autoritat fiscal que analitza el futur de les finances públiques espanyoles davant el repte de l’envelliment. A Espanya hi ha al voltant d’un milió d’assalariats que guanya 54.000 euros o més a l’any, segons dades de les declaracions de l’IRPF del 2021. Aquests representen el 5,5% dels declarants d’aquest impost aquest any.
La raó per la qual aquest segment de la població serà qui carregui amb el gruix de l’esforç és que hauran d’afrontar l’ampliació de les bases màximes, la “quota de solidaritat” i, a més, la pujada generalitzada de cotitzacions. Els sous de menys de 54.000 euros només carreguen amb el pes del MEI perquè no els afecten les altres dues mesures.
Segons estima l’Airef, un treballador que cobri un salari anual de 70.000 euros a la dècada del 2040 —quan totes les mesures estiguin completament desplegades— pagarà 7.500 euros bruts més d’impostos que si no existís la reforma. Una quantia que en cas d’un assalariat que percebi 100.000 euros pujaria a 9.700. Tot i això, un treballador amb una retribució de 10.000 euros anuals amb prou feines pagaria 120 euros més per impostos del treball.
Fins a 33.000 llocs de treball menys en tres anys
L’anàlisi de l’autoritat fiscal també se centra en el possible efecte que podria tenir l’augment de les cotitzacions socials sobre l’ocupació. El Govern ha argüit diverses vegades que l’alça a les cotitzacions no tindrà efectes sobre l’ocupació, ja que, tot i la reforma, els costos laborals seguirien per sota de països com Alemanya, França o Itàlia amb què Espanya competeix per atraure talent i inversió.
