A Badalona encara podem descobrir racons amagats, carrerons sense sortida, petits carrers amb silenci i passatges que comuniquen grans vies i queden en terra a ningú. Oficialment, amb el nom de carreró al nomenclàtor municipal, hi ha una desena a la ciutat, com els carrerons d’Antoni Bori, Barberà, Can Llagosta, Can Pontons, de la Font o Sant Jaume, entre d’altres, però n’hi ha d’altres amb encant que porten el nom de passatge o fins i tot de carrer al mateix nomenclàtor municipal. Des del TOT hem volgut fer un recorregut per alguns dels carrerons més singulars de la ciutat, uns espais que respiren encara calma, com si el temps no hagués passat, amb plantes que cuiden els mateixos veïns, amb roba estesa o elements singulars.
Dalt la Vila, el barri que amaga més carrerons amb història
Gairebé tots els barris de Badalona amaguen aquest tipus de carrers o petits passatges, però Dalt la Vila és un dels nuclis que amaga més carrerons. Un d’aquests indrets és el carreró de Barberà situat al costat de l’església de Santa Maria. És un petit carrer amb pocs veïns que destil·la un ambient del segle passat. Del mateix estil, a la plaça de la Constitució, trobarem el carrer Sant Antoni de Pàdua. A través d’un petit correró podrem trobar un oasi enmig de la ciutat, farcit de plantes. En aquest carrer podrem observar part de la paret de l’antic circ romà i sembla que en l’edat moderna hi havia una taverna i un hostal. Aquest carrer, amagat del nucli antic, ha mantingut l’essència de poble, on els veïns mantenen un grapat de plantes. Darrere d’aquest indret, al carrer de les Eres, hi trobem un altre d’aquells carrerons singulars de la ciutat. A part de plantes, en aquest carreró els veïns hi deixen taules i cadires per fer vida de poble. El barri més antic de la ciutat guarda, com el tresor més preuat, aquests petits carrers com part del seu ADN.
Carrerons a molts barris de la ciutat
No només a Dalt la Vila s’escampen aquests petits carrers. A Bufalà, per exemple, hi ha carrerons amb història, com el carrer Usandizaga, situat a la cruïlla de Sant Felip i d’en Rosés. Aquest petit carrer conserva encara unes cases, amb un petit jardí, de principis del segle passat. A més, tot i situar-se a pocs metres de l’autopista del Maresme, hi podreu trobar silenci. En una altra punta de la ciutat, al barri del Gorg, hi trobem un grup de passatges, a tocar del carrer Tortosa, que també amaguen racons amb molt d’encant. Són tres passatges seguits, el Passatge Severo Catalina, Riu Ebre, Mare de Déu del Pilar o Mare de Déu Fuensanta. Són passatges, amb pocs veïns, que van formar-se amb cases amb plantes baixes. Encara conserven una certa vida d’abans, alguns amb plantes a les portes de les cases, i poc transitades. Un altre barri on podem trobar d’altres exemples de carrerons és el barri de la Salut. En molts indrets hi ha petits carrerons, alguns fins i tot sense denominació oficial, que van aixecar-se després de la febre constructora de la dècada dels anys 60 del segle passat.Molts d’aquests passatges expliquen el barraquisme i l’autoconstrucció d’aquestes zones de Badalona. Tot i que les millores són evidents, aquests petits carrers encara ens recorden uns anys que no poden quedar en l’oblit. Passejar-hi és una bona forma de perdre aquests orígens.
