Els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Badalona han tingut coneixement en tres dies de catorze casos de segrestos virtuals a Badalona tot i que només se n’han denunciat sis fins al moment. Un segrest virtual consisteix en simular un segrest que en realitat no s’ha produït. Els extorsionadors realitzen un gran volum de trucades aleatòries en les quals amenacen les víctimes que faran mal a un familiar seu si no fan un ingrés immediat de diners. Fins al moment catorze d’aquestes trucades s’han donat a la ciutat de Badalona. El modus operandi s’ha reproduït en tots els casos de la mateixa manera: un home es posa en contacte amb la víctima i, d’una manera molt agressiva, els diu que han segrestat el seu fill. Per donar més versemblança a l’amenaça utilitzen un menor que simula ser la persona segrestada que crida i plora per demanar ajuda. La condició que posen per alliberar la persona suposadament segrestada sana i estalvia és que es faci un ingrés en un compte bancari determinat. Les trucades sempre es realitzen a telèfons fixes i l’estafador demana quantitats que oscil·len entre els 5.000 i els 10.000 euros, però acaben acceptant imports menors perquè la víctima els pugui aconseguir en pocs minuts. En cap d’aquests casos les víctimes han arribat a efectuar el pagament, en uns casos perquè no han donat veracitat a l’amenaça i, en d’altres, perquè han realitzat trucades de verificació des del seu mòbil ja sigui als Mossos o bé als seus fills per comprovar que no els passava res.
Els autors d’aquesta tipologia delictiva acostumen a simular el segrest de menors ja que busquen crear un clima de pànic i confusió en la víctima que l’obligui a actuar de manera ràpida amb el temor del que eventualment els pugui passar als seus familiars. Els delinqüents demanen que es realitzi el dipòsit a través d’una empresa especialitzada en enviaments urgents de diners o a través internet. Davant d’aquests fets que generen alarma els Mossos d’Esquadra demanen a les víctimes que mantinguin la calma i que truquin al 112. És important que no es faciliti cap dada personal a l’extorsionador i, si és possible, que es gravi la conversa telefònica ja que pot ser útil perquè els investigadors puguin identificar els delinqüents. En el decurs de l’any 2016 s’han produït a Catalunya 55 segrestos virtuals i s’han imputat vuit persones a Xile fruit de les gestions dels Mossos d’Esquadra i d’altres cossos policials de l’Estat espanyol. En els darrers mesos hi ha hagut una evolució en la sistemàtica a l’hora de realitzar les trucades per part dels suposats segrestadors, que han utilitzat tècniques més agressives. Aquest fet s’ha traduït en amenaces amb un caràcter més intimidatori pel que fa a les conseqüències per al familiar en cas que la víctima no faci el dipòsit al compte bancari com l’extirpació d’òrgans o el contagi de malalties infeccioses com el VIH.
