Molts lectors fidels del TOT recordaran els escrits que durant molts anys feia en “Pindaro” sobre Badalona a la nostra revista. Hem recuperat un fragment d’un d’aquests articles on recordava la història de Can Mercader, a Casagemes. “La gran fàbrica de teixits a filatura , Fabra i Coats, era coneguda per Can Mercader, des de la seva fundació. Antany, els badalonins li donàrem aquest nom, perquè el fundador de la fàbrica es deia Mercader. Aquesta important fàbrica que donava treball a teixidors i altres obrers, estava emplaçada entre la carretera de Madrid a França i, els carrers de Triomf i Jovellar.” Aquella fàbrica va funcionar a ple rendiment fins als anys 60, quan va ser traslladada a Sant Andreu. Per tant, la fàbrica restà abandonada uns anys, fins que la Caixa de Pensions per a la Vellesa, llavors “La Caixa” es deia així, la va comprar. En “Pindaro” descrivia a les pàgines del TOT, dels anys 80, “uns anys després de la destrucció de la fàbrica, hi aixecarem uns blocs d’habitatges, d’una arquitectura difícil de digerir. Els blocs d’arran la carretera presenten un aspecte estrany, estrafolari; s’assemblen als edificis militars hitlerians, pel seus tons grisos i les finestres estretes”. Els 400 habitatges es van començar a construir l’any 1966 i van acabar-se ara fa just 50 anys, el 1973. En un primer moment van viure persones provinents de diversos barris marginals de l’entorn de Barcelona, però els veïns no van adaptar-se, i “La Caixa” tampoc i varen acabar marxant.
