Les platges metropolitanes més afectades han perdut entre 20 i 40 metres d’amplada en tan sols un mes. La reducció de superfície ha anat acompanyada d’una gran reducció de volum: en la majoria d’aquests casos el mar s’ha emportat sorra i s’ha produït un talús d’entre 2 i 3 metres d’alçària. Aquest és el resultat principal de l’informe de seguiment que l’AMB fa mensualment sobre el registre d’amplada de totes les platges metropolitanes per optimitzar-ne la gestió integral.
Les pèrdues d’amplada més greus s’han produït a la platges de les Barques de Montgat i a la Nova Mar Bella de Barcelona. Es tracta de les afectacions més importants dels últims 30 anys. En el cas de Montgat, des que es va construir l’espigó l’any 1980, i pel que fa a la platja de la Nova Mar Bella, des que es va fer la platja al 1992.
Els successius temporals Aline, Bernard, Ciaran i Domingos van provocar una configuració atípica al litoral metropolità, amb vents de garbí (sud-oest) i onatge de fins a 4,5 metres d’alçària. Aquesta situació va sacsejar la banda de ponent de moltes platges, que és la que es troba més encarada o perpendicular al flux de vents dominants. En canvi, a la banda de llevant d’algunes platges s’ha detectat un increment de l’amplada a causa de la sobreacumulació de sorra derivada dels vents del sud-oest, a sobrevent d’alguns espigons.
L’increment de la freqüència dels temporals en aquest cas, juntament amb la fragilitat de les platges, implica un augment de fluctuacions sobtades de l’amplada, que fan més vulnerables aquests espais naturals.
L’informe s’ha fet comparant les mesures d’amplada de les platges fetes amb GPS en dos moments diferents: mitjans d’octubre i entre el 6 i el 15 de novembre, per copsar la sacsejada que han deixat els temporals.
Cal esperar que part d’aquesta pèrdua d’amplada es pugui regenerar de manera natural gràcies a la dinàmica del fons marí del litoral català, amb flux de nord-est a sud-oest que va transportant els sediments de les desembocadures dels rius. Malgrat tot, la situació extrema de sequera també implica menys aportació natural de sediments al mar a causa de la disminució dels cabals del Llobregat, el Besòs i la Tordera, que són els tres eixos fluvials que alimenten els sediments al litoral metropolità. Tal com l’AMB ha explicat en els resultats dels estudis previs del litoral metropolità, l’existència d’infraestructures al litoral impedeix o fa minvar l’arribada de sediments: en el cas de la Tordera, les sorres queden atrapades pels ports del Maresme, mentre que en el cas del Llobregat, l’espigó sud del riu provoca una desconnexió sedimentària entre l’eix fluvial i les platges.
Dani Palacios, cap del Servei de Platges de l’AMB, pronostica que la recuperació natural del pendent i l’amplada de les platges podria ser més lenta del que és habitual. “Ens enfrontem a canvis sobtats (com en aquests cas) derivats del canvi climàtic, cosa que fa més difícil preveure’n l’evolució i planificar les actuacions a platges”, apunta.
