“De seguida vaig pensar que el Pont del Petroli havia de ser per Badalona”
Quan Campsa va decidir, l’any 1999, tancar els dipòsits a primera línia del mar,l’Ajuntament de Badalona no sabia què fer del pantalà per descarregar carburant fins aquests dipòsits, però un veí de la ciutat, un pastisser del barri de la Morera, en Josep Valls, va reclamar incansablement durant set anys que el conegut Pont del Petroli se salvés per la seva singularitat. Valls, va obtenir suport de centenars de badalonins i deis mitjans de comunicació locals. L’any 2001,l’Ajuntament de Badalona, va demanar al Ministeri de Medi Ambient espanyol la titularitat del pont. Ara els badalonins poden passejar per un nou espai que permet veure la ciutat amb uns altres ulls. Josep Valls mostrava, durant la inauguració, la seva alegria per poder passejar pel nou símbol de Badalona.
Com va anar la inauguració del Pont del Petroli?
Si molt emocionant, molta gent em va venir a dir que gràcies a mi s’havia salvat el Pont del Petroli. Molts ciutadans s’han pres aquesta conservació com a pròpia. Estic content, també, de com han deixat el Pont, amb baranes d’acer inoxidable, el terra de fusta, les llums … ara ja no és el Pont que jo vaig estar pintant de color blau, perquè abans podia semblar només ferralla.
Com va començar aquesta lluita per salvar i conservar aquest pont?
Jo de petit sempre anava a la zona del Pont del Petroli. Llavors eslava molt contaminada, penseu que quan trepitjaves la sorra de la platja quedaves tot brut de quitrà, era un desastre. Com hi havia una vigilància constant, i no hi deixaven pescar, s’hi va començar a criar cavallets de mar i tota mena de peixos. Quan Campsa va deixar els terrenys, de seguida vaig pensar que el Pont del Petroli havia de ser per la ciutat i no es podia enderrocar.
Vostè és una persona molt compromesa amb Badalona, tant que fins i tot, va crear un partit polític!
Si, el Llei. Duran!, les darreres eleccions municipals més de 600 badalonins em van votar, perquè saben que sempre he fet coses per la ciutat. Vaig fer una escala al carrer Sant Anastasi, que en va costar set anys, gràcies a 5.000 escrits que vaig presentar a l’Ajuntament i també vaig posar ciment per obrir el carrer de Sant Vicenç, perquè els cotxes hi poguessin passar.
En la seva lluita per salvar el Pont del Petroli va pensar mai a tirar la tovallola?
Jo quan poso la banya mai la trec! Amb aquesta lluita ho tenia molt clar. Jo quan començo una cosa sempre l’acabo. Pensa que amb el tema del peatge del port vaig recollir més de 3.000 signatures perquè s’eliminés i ara finalment s’ha pogut treure.
I ara quina cosa canviaria de l’actual Badalona?
Doncs la rampa del carrer Sant Vicenç, al barri de la Morera. La part que toca amb Molí de la Torre està plena de sots i els veïns s’estan fent malbé els cotxes. L’altre dia li vaig comunicar a l’alcalde que l’arregles. També he demanat a tots els ajuntaments del Maresme que no treguin el traçat actual de la via del tren de la costa. Per exemple, no es pot perdre el Túnel de Montgat. Crec que és patrimoni de tots aquesta línia de Barcelona a Mataró.
