“Si no has perdut de vista la teva identitat, és més fàcil reinventar-se”
–De nou a peu de l’actualitat després de vint anys vinculada a la comunicació corporativa.
– “Sí. És un repte que accepto després d’una important reflexió. Si bé l’ofici no es perd, tot ha canviat molt per la irrupció de les noves tecnologies. El meu esperit crític i la curiositat m’empenyen cap al periodisme. Passo per l’Eco Badalonès, pel Canal 51, per Vilassar Ràdio i la Revista de Badalona i em professionalitzo en El Punt. Cap al 2002 em proposen tractar la comunicació des de l’altra banda de la taula, tot gestionant-la en Engestur, el Consell Comarcal i Regesa, Reursa de l’Incasòl i Marina de Badalona. Al final, l’alta dedicació que requeria el Port fa que sobre el 2010 m’hi quedi al 100%. Com que no he perdut de vista la meva identitat, és més fàcil reinvertar-se.”
–Totes mercantils públiques.
-“Sí, la majoria. Societats orientades a la transformació de l’espai públic. Vaig dissenyar els portals webs, emetia les notes de premsa, preparava les memòries i les inauguracions, generava els processos participatius… El territori va rebre molts recursos, especialment de la Llei de Barris. També vaig treballar pel Consorci Badalona Sud, per a la revista de la FEB (amb els germans Llibre), i per al Gremi d’Instal·ladors. Anys intensos de molta feina.”
-Ara és diferent?
-“La meva percepció és que sí. No sé si és que arriben menys recursos o que no tenim capacitat de gestionar-los. Mira, ara ja tinc un tema per treballar! Aquest exemple em serveix per visualitzar el periodisme que vinc a fer. Ara toca fiscalitzar el Badalonisme inclusiu promès que va conquistar a la ciutadania. Per mi l’èxit d’Albiol és no haver obviat problemes reals i complexos; que segurament requereixen de solucions també complexes. I aquí està el tema. També, evidentment, seguirem la responsabilitat de l’oposició i dels líders de la societat civil envers la recerca de solucions. Badalona necessita deixar enrere la polarització i construir grans consensos. Si no, no serem capaços d’aprofitar el que tenim, com els recursos nàutics.”
-Que interromp la seva trajectòria professional vinculada a la nàutica?
R: (Riu). “Perquè, diguem-ne, em van convidar a marxar. De fet, fa quatre anys m’hauria d’haver incorporat a una oficina de promoció de la ciutat orientada a temes nàutics. M’ha sabut molt greu aquest incompliment perquè jo confiava en la paraula de certes persones. Però mirada positiva, constructiva i endavant. Aquest període m’ha permès conèixer les mercantils, la llei de contractes, els terminis reals dels projectes; en definitiva, aprendre sobre gestió i sobretot sobre les possibilitats del què s’identifica com Economia Blava.”
–Ho deixarà perdre?
-“No. És molt important per a la ciutat. Proposaré projectes i estic oberta a assessorar i col·laborar. Vaig deixar el full de ruta apamat per a constituir l’ Estació Nàutica de Badalona, que en confiança, pensava que seria el meu proper repte professional. També lluitaré per posar en valor els agents de l’economia blava del territori, amb, per exemple, la creació del Consell Estratègic del Mar o similar. Buscaré partners per impulsar projectes regeneratius i campanyes que posin de relleu els nostres valors naturals. Evidentment, el diari farà d’altaveu. Igual que tinc clar que el periodisme forma part de la meva essència, sé que l’experiència en nàutica és un valor afegit que no deixaré perdre i continuaré explorant.”
-Anem a pams. Tornem al tema de les societats mercantils. A què es refereix?
-“Ara semblo aquí l’àvia… Però ja va bé contextualitzar. Cap als 1990, les administracions es doten de societats instrumentals. Amb la crisi de la primera dècada del 2000, moltes desapareixen i les que s’han mantenen perden capacitat de transformació o desvirtuen el seu objecte social. En teoria, estan professionalitzades. Però esdevenen espais d’ocupació de persones afins al partit de torn al marge de la professionalitat. També són font de recursos ràpids cap al govern de torn que no són propis ni estrictament rigorosos amb el seu objecte social. O amb el ara identifiquem com la Missió i la Visió de les societats.”
–Pot concretar i en qualsevol cas, seguint el seu fil argumental té solució?
-“ Des del meu punt de vista, i no dic res nou, caldria fer revisionisme i aprovar plans estratègics per aquestes societats mercantils públiques amb continuïtat per a períodes de temps superiors al del mandat i no vincular la gestió amb els canvis de govern. Però, evidentment no és així. Tothom espera el canvis de la gerència al capdavant d’aquestes societats quan hi ha canvis de govern local i això evidencia que aquest perfil realment no és professional. També és habitual injectar capital en les mercantils per finançar activitats difícils d’encaixar en una administració fiscalitzada per la figura de la Secretaria i de la Intervenció. És un exemple extensiu als gestors de tots els colors i sabors. Un fet consolidat de mala praxis. Si vols professionals t’has de guiar per criteris professionals i procediments objectius i valorables, si no els bons gestors van marxant i es consoliden els “palmeros”.
-A quins procediments es refereix?
-“Per exemple, si et dotes de mecanismes de control i se t’omple la boca de parlar de transparència i estableixes, per exemple, els requisits relacionats amb la formació que han d’acomplir els perfils que han d’ocupar tal posició en la societat i els salaris, no facis trampes. Tampoc no menteixis respecte del termini real de l’acompliment dels projectes per adequar-lo al final del mandat polític. Falta ètica i rigor en aquest aspecte i cal fer pedagogia i mostrar que els processos són complexos i estan sotmesos a alteracions, precisament per la rellevància i els diferents factors que hi intervenen. També per exemple, si tens un objecte social, s’hauria d’orientar l’acció de la mercantil a aquest segment en tots els aspectes (inversió, projectes, patrocinis,…) En aquest sentit, i respecte del que estic dient, només cal fer un seguiment del relleu al capdavant de les SA, validar el que dient els catàlegs de lloc de treball amb les formacions i revisar el llistat de les activitats que s’han patrocinat des de les mercantils d’acord amb l’objecte de la societat o, apel·lat a la modernitat, a les missions i visions.
-Per exemple?
-“Crec que ja els he posat, processos de selecció de personal o orientació dels patrocinis, per exemple. Però aquest seguiment teòricament està fiscalitzat pels consells d’administració i els representants dels treballadors alliberats i protegits per a fer-ho. S’atorga normalitat a comportaments viciats i tòxics, guiats per personalismes més que per criteris de professionalitat. Quan impera la subjectivitat i l’arbitrarietat, no hi ha professionalitat i si es consoliden aquestes pràctiques no avançarem com a ciutat. És un altre tema a abordar que ha sorgit de l’entrevista.”
–Pot aprofundir en l’aspecte de la coincidència dels projectes respecte el calendari electoral
-“És clau educar en què els projectes tenen un calendari que no coincideix amb l’electoral. Hem de fugir del curt terminisme. Segurament és una utopia lluitar-hi, però també és una obvietat que els processos electorals i les continues campanyes d’altres institucions que alteren la dinàmica local no coincideixen amb la gestió dels projectes. Hi ha transformacions que necessita la ciutat amb un termini de deu o quinze anys vista. I els gestors públics s’haurien d’adreçar a la ciutadania tractant-la amb maduresa. La societat té problemes complexos que necessiten de solucions complexes. No per dir una cosa deu, cent o mil vegades és més certa, o simplement, si més no, certa. Això s’aplica amb el que vulguis i a tothom. Hem de fugir de populismes, polaritzacions i creences i treballar en base a dades i fets. La millor manera de baremar-se és saber on som.
-Com aplicarà aquest enfocament a la capçalera del Diari de Badalona, amb noves seccions?
-“No parlaria tant de seccions sinó primer reeducar aquesta mirada. Però ja en mi mateixa, des del moment de triar el tema, que realment sigui d’interès de la gent. Després, de manera progressiva fins al gener, en què es donarà visibilitat a les novetats, anirem recuperant gèneres i aplicant i demanant rigor primer a nosaltres com a mitjà i i tirant d’hemeroteca. Som de memòria fràgil. He assumit el repte personal de tornar al periodisme de primera línia, vint anys després, amb la novetat flagrant de la immediatesa dels canals digitals que vull fer compatible amb el rigor que a mi em demana la professió. Crec que el format paper amb una periodicitat quinzenal, que és el mitjà on m’ubico, permet tocar tots els gèneres i contrastar. També els canals digitals, especialment el web, serà una eina per poder saber més sobre els temes que abordem. Per qui ho vulgui. És important anar cap a una societat informada.
-Què ens anirem trobant?
-“Reprendrem els reportatges de dades i amb l’aportació d’un mínim de cinc fonts amb diferents punt de vista. Gaudirem de les entrevistes a fons. Ubicarem les notes de premsa en l’espai adequat. I, especialment en la mesura que puguem, generarem molt material propi. Inclourem algun espai més a l’estil què hi ha de lo mío, en referència a promeses; farem seguiment de l’agenda dels nostres parlamentaris; incorporarem alguna proposta respecte a què s’ha fet d’aquesta persona… Sobretot treballarem amb comparatives de dades estadístiques amb altres municipis de característiques similars. Hem de xequejar-nos amb objectivitat.
-Feia referència als conceptes de de la missió i visió. Quina seria la seva?
-“Treballar des de la dignitat de la professió i des de la responsabilitat del mitjà per tenir una societat informada i crítica. Apel·lar al compromís de qui té un paper en la institució i en els lideratges cívics per que no es desenfoqui en l’objectiu i la prioritat de treballar per millorar les condicions de vida de les persones i la prosperitat de la ciutat en base a l’interès general. Reeducar envers a la lectura crítica i per a l’elaboració de la noticia des del rigor. Ho farem en la mesura que ens deixin, també, perquè tinc entès que en aquest moment el govern actual no està donant cap resposta a les demandes d’informació originades des d’aquesta capçalera. Faig una crida a redreçar aquesta pràctica.”
