Badalona ha canviat molt en els darrers anys, però encara queden racons de la memòria col·lectiva que ens transporten a una època no tan llunyana. Encara recordeu quan comprar llet no era tan senzill com agafar un bric del prestatge del supermercat? Quan encara hi havia vaqueries al mig de la ciutat, aquells petits establiments on es venia llet fresca, iogurt casolà o kefir?
Les vaqueries al Centre de Badalona
No fa tant de temps, era habitual trobar vaqueries a diferents punts de la ciutat. No eren només botigues, sinó espais de trobada. A primera hora del matí, la clientela s’apropava amb les seves lleteres metàl·liques o de vidre per omplir-les de llet acabada de munyir. Una llet que, en arribar a casa, molts bullien per evitar qualsevol risc, deixant aquella olor tan característica que impregnava la cuina.
A més de la llet fresca, les baqueries oferien iogurts casolans, amb una textura més líquida que els actuals, i el kefir, un fermentat que ja consumien els avis molt abans que es posés de moda. A l’hivern, també s’hi podien trobar mató i formatges artesans que feien les delícies dels badalonins i badalonines.
Un negoci que es va esvaint
Amb el pas del temps, la industrialització del sector làctic i la proliferació de grans superfícies van fer que les vaqueries anessin desapareixent. L’obligació d’adaptar-se a normatives sanitàries cada cop més estrictes i la pèrdua d’hàbits de consum van fer que molts d’aquests negocis familiars abaixessin la persiana. De fet, fins als anys 80 i 90 encara quedaven vaques en ple Centre de Badalona. Una de les vaqueries, però, més conegudes fa 80 anys era la vaqueria Corominas, i que durant els anys 80 encara existia, era la Corominas, al carrer Sant Pere.
Potser mai tornarem a veure aquests establiments als nostres carrers, però la seva memòria perdura en aquells que encara recorden la llet servida amb un gran cullerot, els pots de iogurt casolà alineats al taulell i el somriure de la persona darrere del mostrador.
