Entre la Pasqua i la Pentecosta arriba Sant Anastasi, copatró de Badalona. Segons la tradició, Sant Anastasi fill de Lleida, va esdevenir soldat de la guàrdia de Dioclecià, i es convertí al cristianisme, motiu pel qual va ser martiritzat i sepultat a la ciutat a inicis del segle IV. La versió purament badalonina del martiri que arriba per tradició oral, explica que els botxins van treure Sant Anastasi lligat amb cadenes d’un pou del carrer Fluvià on estava reclòs. I el van conduir carrera avall fins als terrenys que desprès formarien part del Clos de la Torre dels senyors de la Torre Vella. Després d’haver-lo degollat el van enterrar allà mateix. En aquest indret hi va néixer un ametller. La part interior de les clofolles de les ametlles eren de color vermellós perpetuant o assenyalant el lloc del martiri. Quan l’any 1940 els administradors de la Confraria instituïren la “Cremada del dimoni” recrearen l’al·legoria del bé sobre el mal. Sant Anastasi, passava -simbòlicament- damunt les centres del dimoni. Un any més. L’endemà de la Cremada, l’encarnació a Badalona del bé, el copatró Anastasi, torna a passar damunt les cendres del mal. El bé triomfa. Sant Anastasi esdevingué doncs Patró de Lleida (des del 1627) i de Badalona (des del 1635). La seva festa es el dia 11 de Maig, i a Badalona es celebra la festivitat amb matinades, repic de campanes, ofici solemne, la passada del Sant i el cant dels goigs, que atreuen la participació de nombrosos badalonins i badalonines. A Lleida, es celebren també les festes majors entorn a la festivitat del seu Sant Patró.
Miracles de Sant Anastasi a Badalona
Miracle del còlera a Badalona
L’epidèmia de còlera de 1885 assolà Badalona i els habitants del carrer del Pinsell prometeren canviar el nom del seu carrer pel de Sant Anastasi i erigir-li un altar si se salvaven de l’epidèmia. D’aquell carrer no en morí ningú, tan sols un operari que caigué d’una escala. Des de llavors, el carrer passà a anomenar-se de Sant Anastasi i en ell encara hi ha la fornícula construïda aleshores amb la imatge del sant, que cada 11 de maig es guarneix amb flors.
La munió de devots
L’11 de Maig de 1906, dia de Sant Anastasi, mentre Gaietà Soler (rector de Santa Maria de Badalona) és a casa del Doctor Solà tot lamentant-se que la celebració i la processó de Sant Anastasi ja no es du a terme i que el culte ha decaigut, entra un nen al menjador tot dient que els de la confraria del sant n’han tret la imatge i que comença a arribar gent de tot arreu per tal de fer la processó.
