El Tribunal Suprem (TS) ha condemnat la Generalitat a pagar 80.000 euros a una dona que va quedar embarassada tot i que poques setmanes abans un metge de l’hospital de Can Ruti de Badalona li havia col·locat un implant anticonceptiu subcutani al braç. La dona reclamava un total d’1,6 milions d’euros perquè la filla té una malaltia metabòlica molt greu que li provoca una discapacitat intel·lectual del 70%, però el TS ha rebaixat la indemnització en considerar que la malaltia no té res a veure amb la intervenció mèdica. A finals de juny del 2005, la dona, d’uns 20 anys i origen estranger, va anar a l’hospital Germans Trias i Pujol ‘Can Ruti’ perquè l’implantessin l’antinconceptiu Implanon al braç. Es tracta d’una barra de 4 centímetres de longitud i 2 mil·límetres d’amplada que es col·loca just sota la pell, perquè vagi deixant anar durant tres anys una hormona que regula l’ovulació i impedeix l’embaràs. Està provat per més de 2,5 milions de dones a tot el món des del 1998. La implantació es va produir sense problemes i la dona va tenir l’última regla a finals de juliol. A principis d’octubre, però, l’Hospital Clínic li va dir que estava embarassada. Va anar a dues clíniques privades perquè intentessin localitzar-li l’implant mitjançant palpació, radiografies i ecografies, però l’anticonceptiu no va ser trobat. Per això, la dona va presentar una reclamació administrativa contra l’Institut Català de la Salut.
A l’abril del 2006 la nena va néixer amb una anèmia hemolítica crònica greu per dèficit de piruvat quinasa, cosa que l’impedeix viure amb normalitat. La mare va ampliar la demanda i va reclamar judicialment 1,6 milions d’euros pels danys morals, les despeses mèdiques de l’embaràs i les despeses de manutenció de la filla, a qui cuida tota sola ja que no té parella ni família a l’estat. Inicialment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no li va donar la raó, però ara el Suprem considera que l’administració va fallar en la col·locació de l’implant, ja que no ha pogut demostrar la seva correcta col·locació o el funcionament incorrecte de l’anticonceptiu. No obstant això, el Suprem no concedeix la màxima indemnització a la dona perquè la malaltia de la filla no es pot vincular a l’atenció mèdica i un fill no es pot considerar un perjudici o dany econòmic com a tal. A més, recorda que la mare no ha aportat cap prova sobre l’evolució de l’embaràs ni si podia haver avortat legalment.
