El tractament sostenible de les deixalles es finança en la seva major part amb la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR). Varia en funció dels residus que es generen en un municipi i el nivell de recollida selectiva. A més residus i menys reciclatge, major taxa. Badalona genera uns 414 quilos per habitant i any i en recicla el 24%, molt per sota de la mitjana de la metròpolis.
La TMTR és una taxa que paguen els ciutadans i els negocis per finançar part dels 153 milions d’euros que costa la gestió sostenible de les deixalles. És una taxa força desconeguda que no paguen per igual tots els habitants de la metròpolis i que tracta de premiar els municipis i els ciutadans que més i millor reciclen. Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, explica que “el tractament de residus requereix una estructura molt complexa per poder gestionar eficientment les deixalles i obtenir-ne recursos a través del reciclatge”. El 85% del cost d’aquestes infraestructures es cobreix a partir de la TMTR.
“Donant més visibilitat a la TMTR la farem més justa i social, incentivant el canvi d’hàbits per tal de millorar la recollida selectiva”. Eloi Badia Casas, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB
L’AMB, que té les competències en el tractament de residus, calcula l’import de la TMTR que ha de pagar cada ciutadà en funció dels residus que es generen en el seu municipi i el nivell de recollida selectiva.
“Si els habitants d’un municipi generen pocs residus i a més els separen bé, l’AMB ha d’invertir menys recursos en gestionar els residus d’aquest municipi i per tant la taxa que paguen els ciutadans ha de ser menor”, justifica Víctor Mitjans, cap del servei d’estudis i programes de l’AMB.
Taxes el triple de cares
L’import de la TMTR varia entre els 20 i 30 euros anuals per llar de municipis com Torrelles de Llobregat i els més de 60 de Castelldefels o Begues, que l’any passat va produir més de 680 quilos de deixalles per habitant.
En un municipi no tots els habitants paguen el mateix. El sistema de càlcul defineix quant ha de pagar un domicili i un comerç. L’escalat es fa a través del consum d’aigua perquè es considera que qui gasta més aigua té més capacitat adquisitiva i per tant genera més residus.
En el cas dels comerços l’escalat es fa en funció del tipus de negoci i la quantitat de residus que produeix. Així, un despatx professional pot pagar uns 170 euros mentre que un restaurant pot arribar a superar els 1.500, ja que genera una gran quantitat de matèria orgànica.
“Qui més i millor recicla ha de pagar menys perquè gestionar els seus residus resulta més barat a l’AMB, aquesta és la lògica del sistema”, sentencia Mitjans.
Qui separa més, paga menys
Un ciutadà pot considerar que la seva capacitat d’incidir en el cost de la TMTR és mínim. Per contrarestar aquest efecte existeixen bonificacions ambientals per l’ús de les deixalleries que van de l’1 fins al 14%. Per beneficiar-se’n cal demanar un Carnet de Deixalleries presentant un rebut recent de l’aigua. A partir d’aleshores, cada cop que utilitzi una deixalleria el ciutadà rebrà una bonificació sobre l’anualitat de la taxa de l’any següent. A major ús, més descompte. Per altra banda, amb l’objectiu que la taxa sigui més justa i social, des d’aquest any es bonifica el 100% de la taxa a les famílies vulnerables. S’estima que podran gaudir d’aquesta bonificació entre 15.000 i 20.000 famílies amb un import total d’uns 800.000 euros.
