Fa 77 anys que cremem el dimoni! Com passa el temps! Segur que recordeu el dimoni de quan éreu petits o heu vist quin dimoni va cremar l’any que vau néixer. Aquesta tradició ens fa singulars, de fet sense la Cremada del Dimoni les nostres festes no tindrien el sentit que tenen ara. L’any 1940, en plena postguerra, un grup d’administradors de la Confraria de Sant Anastasi varen decidir instaurar-la i cremar el primer dimoni a les antigues “excavacions” a l’encreament dels carrers del Temple i l’actual Via Augusta. Hi ha diverses consideracions sobre perquè cremem el dimoni. L’historiador badaloní, Josep Maria Cuyàs, va trobar a l’obra “Calaix de Sastre” un dietari que reflecteix la vida quotidiana de finals del segle XVIII, del baró de Maldá, on assegura que durant la Festa Major de l’any 1785 uns pescadors van cremar a la platja badalonina un “figurón”. A partir d’aquí Cuyàs pensa en poder cremar un dimoni, amb el suport del Gremi dels Corders. Hem cremat ja 77 dimonis i la tradició va a més! Tot i que s’han anat incorporant actes, com el Seguici, l’Acte Sacramental o el Piromusical, l’essència continua sent la mateixa i els badalonins esperarem, un any més, que caigui del tot l’esquelet cremat del dimoni per deixar enrere les coses negatives del darrer any. Aquell moment ens fa sentir diferents i demostra la nostra identitat com a ciutat. Com sempre, el punt de trobada per milers de persones, amb una bengala a la mà, serà aquest dimecres 10 de maig, a les 22h, a la Rambla.
