El SARS-CoV-2 és un virus d’origen animal que va fer el salt a l’ésser humà, originant l’actual pandèmia de la COVID-19. Si bé el virus ha anat generant noves variants que s’han mantingut majoritàriament entre la població humana, personal investigador de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre situat al Campus de Can Ruti, juntament amb el Barcelona Supercomputing Center i el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), en el marc del consorci CBIG, ha descrit que la variant Beta (detectada per primer cop a Sudàfrica), degut a la seva elevada infectivitat, pot infectar també a ratolins. Aquest estudi ha estat possible gràcies a les instal·lacions de bioseguretat del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB) que l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) disposa al Campus Can Ruti. L’estudi demostra que, mentre que la primera variant que es va descriure a Europa infecta exclusivament a ratolins transgènics –és a dir, que simulen el procés d’infecció del SARS-CoV-2 en humans–, la variant Beta, a més a més, pot infectar ratolins de laboratori normals. Aquest fet permetria a la comunitat científica utilitzar un model experimental amb susceptibilitat natural al virus. D’altra banda, la capacitat de les noves variants del virus per infectar altres espècies animals que no eren susceptibles al SARS-CoV-2 original posa de manifest la necessitat d’una vigilància contínua i global de la variabilitat viral, posant l’enfoc en una única salut (One Health), és a dir, en la interdependència de la salut humana i animal.
L’equip investigador estava estudiant la infecció per diferents variants del SARS-CoV-2 en models animals quan va veure que la variant Beta era capaç d’infectar ratolins de laboratori normals. “Els resultats ens van portar a descobrir que això era degut a l’elevada afinitat entre la proteïna de l’espícula d’aquesta variant i l’ACE2 dels ratolins, que és el receptor cel·lular a través del qual el SARS-CoV-2 pot penetrar les cèl·lules i, per tant, infectar-les”, justifica Julià Blanco, investigador IGTP a IrsiCaixa.
Les actuals variants del SARS-CoV-2 presenten determinades característiques –major transmissibilitat i capacitat d’evadir la resposta immunitària– que les fan vulnerables a incrementar el seu rang d’organismes hoste. És a dir, a mesura que es generen noves variants, la probabilitat que aquestes infectin també a altres organismes no humans, augmenta, com en el cas de la variant Beta.
Que els ratolins esdevinguin hostes del SARS-CoV-2 preocupa a la comunitat científica i fa evident la importància de fer recerca des d’una perspectiva global, que inclogui el punt de vista ambiental, animal i humà (One Health). “Com ja vam comprovar a l’inici de la pandèmia, els virus poden infectar diferents tipus d’éssers vius i, a mesura que sorgeixen noves variants, aquestes poden ampliar la seva capacitat d’infectar noves espècies”, explica Joaquim Segalés, investigador de l’IRTA-CReSA. En concret, la bibliografia permet entendre que els virus de la família coronavirus tenen especial facilitat en canviar d’hoste, essent el SARS-CoV-1, el SARS-CoV-2 i el MERS-CoV, alguns dels exemples. “Doncs, és important no reduir el seguiment del SARS-CoV-2 a l’ésser humà. Si volem controlar eficientment la pandèmia i prevenir-ne de futures, cal dedicar esforços a estudiar com circula el virus també en els animals, i això només ho aconseguirem duent a terme una recerca col·laborativa i interdisciplinària”, conclou Blanco.
