- La producció agrícola mundial s’ha triplicat en els darrers 55 anys, augmentant així la generació de residus i el malbaratament de recursos, contribuint al canvi climàtic
- Un grup de més de 80 experts i emprenedors s’han reunit en la jornada organitzada per l’AMB per tal de buscar solucions i estratègies del sector agroalimentari
Amb l’objectiu d’explorar les iniciatives més punteres que busquen resoldre la problemàtica que afronta el territori metropolità al voltant de les activitats agroalimentàries, l’AMB ha organitzat, de la mà de la Fundació Fòrum Ambiental, la jornada “Ecoinnovació en el sector agroalimentari: reptes i oportunitats per a la competitivitat econòmica metropolitana”. Així, les noves estratègies del sector agroalimentari per la zona metropolitana se centren en la millora de la salut del ciutadans i del medi ambient, així com en el bon desenvolupament social i econòmic.
La jornada s’ha enfocat en la presentació de l’estudi “Sector alimentario: tendencias en ecoinnovación”, impulsat per l’AMB. De l’informe, se n’extreu que la producció agrícola mundial s’ha triplicat entre 1960 i 2015, com a conseqüència de l’increment de la població i la millora de les tecnologies, i també es conclou que el sector de l’alimentació s’ha globalitzat i industrialitzat, incrementant així el consum d’aliments processats, preparats i envasats.
A nivell ambiental, s’observa que el sector agroalimentari és un gran consumidor de recursos i, de fet, utilitza un terç de tota l’energia disponible a nivell mundial. A més, del total d’aigua dolça consumida per l’ésser humà, el 85% és per al rec de conreus, i un 33% de la terra cultivada ho està de forma poc sostenible, cosa que genera pèrdues anuals de 310.000 milions de dòlars.
D’altra banda, el sector agroalimentari també és un gran contribuïdor al canvi climàtic, generant el 26% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle. De fet, la producció d’un quilo de carn bovina produeix les mateixes emissions que viatjar 257 kilòmetres en cotxe.
Per últim, també cal tenir en compte que, de la producció total d’aliments a nivell global, un 33% es malbaraten; i un 80% de les empreses del sector envasen els seus productes, incrementant encara més la generació de residus. A tot això, cal sumar-li també l’ús generalitzat de pesticides químics i antibiòtics, que no només perjudiquen la salut de les persones, sinó també la del medi ambient.
Idees innovadores
D’entre les més de 45 iniciatives que s’han presentat a l’estudi de l’AMB, on hi figuren idees com, mitjançant les noves tecnologies, imprimir pasta amb impressores 3D per facilitar l’empaquetament o fabricar envasos a partir del rebuig dels mateixos aliments. Empreses com Nestlé i Danone contribueixen, dins del territori metropolità, a un desenvolupament social –a través de la bona alimentació–, mediambiental –evitant l’excessiu consum d’energia o de generació de residus– i econòmic –evitant les pèrdues provinents del malbaratament i fomentant la competitivitat del sector agroalimentari.
Com a exemple, s’ha presentat el cas de l’associació Espigoladors, dedicada a recuperar els excedents agrícoles que, per no complir amb els requeriments estètics, no es poden vendre als comerços tot i ser perfectament vàlids a nivell nutricional i gastronòmic. Els aliments, en gran part provinents del Parc Agrari del Baix Llobregat, es recullen i es transformen en melmelades i altres conserves vegetals, sota la marca Es Im-perfect. A la vegada, l’associació també aporta un valor social, ja que una part dels aliments recuperats es destinen a entitats benèfiques de distribució d’aliments per a persones en situació vulnerable.
Un altre cas d’èxit és l’empresa Hemav, impulsora de l’”agricultura de precisió”. Gràcies a l’ús de drons i altres tecnologies, digitalitzen els cultius i els productors tenen una radiografia constant de l’estat del camp, contribuint així a un estalvi de recursos com aigua i fertilitzant, que d’aquesta manera poden utilitzar selectivament a les zones on es necessita.
Per últim, un altre cas exposat és el de l’empresa Aquapioneers, que desenvolupa solucions per generar els aliments a la pròpia llar. D’aquesta manera ha creat un aquari i un petit hort que se serveixen l’un de l’altre, ja que les plantes purifiquen l’aigua i els peixos mentre aquests fertilitzen les plantes amb el seu rebuig.
