Les emblemàtiques cases del Parc de Ca l’Arnús, la Casa Clara i la Casa Senyorial, es troben en un estat de degradació absoluta. Façanes vandalitzades, grafits, esquerdes i estructures malmeses són la realitat d’aquests edificis històrics, que durant més de dues dècades han estat víctimes del desinterès i la manca de manteniment. Un patrimoni històric de gran valor que s’ensorra a poc a poc davant la impotència dels badalonins. L’Ajuntament de Badalona va adquirir el parc el 2002, després d’anys de litigis i reivindicacions veïnals. Però, en 23 anys, aquests edificis no han tingut cap ús ni un manteniment adequat, i la seva degradació ha estat constant. Davant els continus saquejos i ocupacions, l’any 2017 es van tapiar, però aquesta mesura no ha evitat el seu deteriorament. Avui dia, algunes parts de les construccions es troben en un estat tan precari que posen en risc la seva conservació.
Un passat gloriós que es desfà en l’oblit
Aquesta zona de Badalona va viure moments de màxima esplendor durant el segle XIX. Evarist Arnús, fundador de la Banca Arnús, va comprar aquests terrenys en una subhasta el 1859 i hi va construir la seva casa d’esbarjo. La residència va acollir figures il·lustres de l’època, com mossèn Cinto Verdaguer, el tenor Gayarre, el polític Sagasta, i fins i tot la reina regent Maria Cristina i el jove rei Alfons XIII, que la van visitar en el marc de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.
D’aquella època de glòria i esplendor en queda ben poc. El pas del temps i la deixadesa han convertit el conjunt en un espai fantasmagòric, sense ús i exposat a la destrucció. Entitats patrimonials i veïns fa anys que reclamen una actuació urgent per restaurar aquests edificis i donar-los una segona vida, abans que el deteriorament sigui irreversible.
El Parc de Ca l’Arnús, víctima constant dels actes vandàlics
Però la degradació de les cases no és l’únic problema. El conjunt del Parc de Ca l’Arnús també pateix actes vandàlics constants, que agreugen la sensació de deixadesa. Fa uns mesos van trencar els vidres de l’estació meteorològica, tot just ara restaurada. Diversos bustos han estat tombats i esquerdats en múltiples ocasions, i el mobiliari urbà pateix sovint destrosses i pintades. Molts veïns i passejants lamenten l’estat d’abandonament en què es troba aquest parc històric, un dels espais verds més emblemàtics de Badalona. De fet, la presència policial és nul·la dins del recinte del parc i la Guàrdia Urbana només apareix quan obre i tanca el parc. Un pulmó verd que podria ser un referent de la ciutat, però que avui dia és un reflex de la falta de manteniment i inversió en patrimoni i espais públics.
