Fa més de 50 anys que van ser construïdes les casetes blaves de la platja del Cristall. Perquè continuen en peu i no han estat enderrocades per la Llei de Costes? La resposta no és fàcil. Aquestes estan dins del domini públic marítimo-terrestre (DPMT). La seva titularitat, segons ha confirmat l’Ajuntament de Badalona al TOT són de titularitat privada. Les cases estan en situació de fora d’ordenació, segons l’actual llei de Costes. Des d’aquest mitjà, al moment de tancar aquesta edició, estaven pendents de la resposta oficial de la Demarcació de costes del Ministerio de Transición Ecològica, per tal d’esclarir el seu futur. Les cases, al estar situades dins de la zona de domini públic marítim terrestre, haurien de ser expropiades per l’Estat, administració que té competències en aquest espai. De moment, però, no hi ha cap novetat al respecte i un estiu més, una desena de famílies en gaudeixen.
Àngela Vázquez / Foto: Cláudia Nuñez
Helena i Felisa, dues veïns veteranes de les casetes blaves
Aquestes veïnes tan xerraires porten més de 30 anys vivint els estius a “les casetes blaves” del final de la Riera Canyadó. “Aquí estem 8 famílies, i en el nostre cas, portem venint tants anys que això és una espècie d’herència familiar. Els meus pares ja venien aquí a estiuejar”, diu l’ Helena. Aquestes cases blaves interrompen el paisatge costaner, de quilòmetres de distància, ja que la peculiaritat per la qual tots els veïns i veïnes de Badalona coneixen aquests petits habitatges és que es troben a l’altre costat de les vies del tren, en contacte directe amb la sorra i el mar. No són moltes les persones que coneixen el perquè de la seva construcció en aquest lloc, però tot plegat ve de finals de la dècada dels 60. Enmig de tots aquests testimonis dubtosos sobre l’origen de les casetes, l’Helena i la Felisa decideixen obrir-nos les portes de les seves cases estiuenques, acompanyades dels seus néts. Tots porten els vestits de bany posats i conversen tranquil·lament amb nosaltres asseguts sota el sol, amb la brisa del mar acariciant les seves pells untades per la crema solar. “És una zona molt tranquil·la”, diu la Felisa, “excepte pel botellón dels caps de setmana”. Els grups de joves bevent alcohol aquí a la platja és una imatge habitual de cada estiu. “Per sort, no ocasionen molts problemes. Els ocupes també són un problema, perquè nosaltres estem aquí fins al 30 de setembre i no tornem fins a mitjans de maig de l’any següent“. Segons aquestes veïnes, els ocupes no són un gran problema per preocupar-se, però encara i així al llarg de l’any vénen per garantir l’estat de les cases, per si hi ha algun desperfecte que cal arreglar. El temporal és un altre tema que afecta de manera contundent a les casetes, ja que no hi ha cap barrera que eviti les envestides del mar en dies de temporal. “Moltes vegades la força del mar ha enderrocat les portes“, ens explica l’Helena, “però quan ho comuniquem a la propietària, tot s’arregla ràpidament“. Segons elles, l’amo original d’aquestes cases va morir fa alguns anys i ara és la seva dona la que s’encarrega de cobrar-los el lloguer. “No apareix molt per aquí, saben que portem tota la vida venint i confia amb nosaltres”. Aquestes casetes ja estaven construïdes, juntament amb edificis tan emblemàtics de Badalona com el Miramar, la Donzella i el Titus. Ningú que les visiti o pugui veure alguna cosa des de l’exterior podria negar que la vida a l’estiu és atrafegada: estenedors plens de roba, joguines, llibres, dibuixos, para-sols, tovalloles… Diversos objectes inunden el passadís al descobert que dóna accés als habitatges. “Està tot una mica potes enlaire“, riu Helena, “però els nens s’entretenen molt i no ens avorrim mai”. Les cases compten amb una sala principal que inclou una petita cuina i una altra habitació on només hi cap un llit i un sofà. Aquesta última habitació és producte d’una remodelació realitzada fa 2 anys. Les casetes són minúscules, però tenen tot el necessari per poder viure en elles, “fins i tot ventiladors”. Els lavabos són compartits i es troben a l’exterior. Les portes interiors també estan pintades de color blau i la llum del sol banya durant tot el dia aquestes cases. “Aquest lloc és a temporal”, diu l’Helena. “Cada estiu que venim aquí fem la mateixa rutina i sembla que mai passi el temps. No obstant això, els nostres néts creixen molt ràpid”. Elles esperen passar aquí molts més estius!.
