Catalunya, allunyada de la zona més freda del continent euroasiàtic, no és un territori de grans onades d’aire fred. Altres països mediterranis situats a la mateixa latitud que nosaltres, o fins i tot per sota com per exemple Grècia, hi sovintegen les glaçades i les nevades. Això és, precisament, per trobar-se més a prop de Sibèria. Malgrat tot, com que tenim muntanyes de més de 1500 metres d’alçada cada hivern podem gaudir de la neu, encara que haguem de fer una hora de cotxe.
Ara bé, també és cert que no és un fet excepcional que, de tant en tant, nevi a la mateixa línia de la costa. Per bé que cal una situació meteorològica molt concreta, gairebé cada any acabem veient voleiar flocs de neu a tocar del mar.
Badalona i la resta del Maresme són dels sectors del litoral mediterrani de la península Ibèrica on les precipitacions en forma de neu són més freqüents. En el període comprès entre els anys 1985 i 2015 hi ha hagut fins a 25 situacions de neu a cota zero i 43 en les que ha nevat al punt més elevat del municipi de Badalona, la Coscollada de n’Amigó (465 metres d’altitud). Per tant, cada any tenim al voltant d’un dia de neu a la ciutat, essent l’àrea més propera a la serralada de Marina allà on és més habitual. Això sí, no sempre que veiem nevar el paisatge s’acaba transformant en una postal hivernal. Són comptats els casos en els que la platja acaba quedant blanca. En canvi, és més normal que la serralada de Marina es vegi enfarinada. Això passa entre un i dos dies cada dos anys.
Perquè nevi a casa nostra calen tres condicions que s’han de produir a la vegada. Per una banda, és necessària una massa d’aire molt fred provinent del centre del continent europeu. Això fa baixar i de valent el termòmetre, però també provoca humitats baixes. Per això també cal que es combini amb una massa d’aire humida i no tan freda del Mediterrani. Sempre que hi hagi un equilibri entre el fred i la humitat, es poden produir nevades a cotes molt baixes. Però a més cal sumar-hi un factor que sovint ajuda a que la neu es presenti arran de platja i amb abundància, que és la persistència de la precipitació. Si la pluja va caient durant hores i amb insistència, la temperatura va baixant fins arribar al punt en el que les gotes de pluja es transformen en flocs de neu.
La segona meitat dels anys vuitanta és recordada per la majoria dels aficionats a la meteorologia per les contínues entrades d’aire fred i les diverses nevades que hi va haver. Concretament, el gener de 1985 vam tenir el període més fred dels últims 60 anys. Segons les dades de l’Observatori Municipal, durant 12 dies seguits va glaçar al centre de la ciutat, arribant als -7°C el dia 16. Des de llavors, mai s’ha tornat a registrar una temperatura tan baixa. A més del fred, la neu va fer acte de presència. En total, hi va haver fins a 4 dies de nevada, i es van acumular entre 15 i 34 cm de neu en funció del barri.
Arribats a la dècada dels 90, les situacions de fred i de neu van ser més cares de veure. Destaca per sobre de tot la nevada de l’1 de març de 1993 que va deixar incomunicat l’Hospital de Can Ruti, amb un gruix de neu que va arribar als 20 cm a dalt de tot de la Coscollada, mentre que a la platja es van acumular fins a 2 cm. També va quedar gravada a la memòria de molts la que va ser la nevada més primerenca des que es tenen registres, la de diumenge 21 de novembre de 1999. Sense previ avís, va créixer una potent nuvolada sobre la costa central que va deixar un xàfec de neu força intens que va durar tot el matí. Per bé que a Badalona els gruixos van ser molt modestos, de 2 a 4 cm, a l’altra cantó de la comarca i al Baix Llobregat hi va haver força problemes de mobilitat.
El segle XXI el vam encetar per la porta gran. Entre el 14 i el 15 de desembre de 2001 hi va haver un gran temporal de neu que va col·lapsar a mig país, deixant centenars de persones atrapades al Bruc, amb gruixos propers a 1 metre a aquesta zona de la Catalunya Central. La neu també va fer acte de presència al litoral, tot i que van ser als turons de més de 200 metres d’altitud on el gruix va ser més important. Després de la nevada va arribar una onada d’aire fred d’origen siberià que ens va dur un ambient gèlid fins passat Nadal, de manera que la blancor es va conservar durant força dies al vessant nord de la serralada.
L’última nevada que va portar maldecaps a la ciutat va ser el 8 de març de 2010. En aquesta ocasió no hi va haver cap barri que se salvés de l’element blanc. Els gruixos de neu van anar dels 5 cm de la platja dels Pescadors fins als 25 cm mesurats al capdamunt de la Coscollada. Una nevada tan abundant no es veia des de feina molts anys. Això va fer sortir les màquines llevaneu i va obligar a fer servir les cadenes per circular per vies tan importants com la B-20 o la C-31. Des de llavors hem tingut algunes nevades anecdòtiques, com la del 5 de febrer de 2015, i d’altres més importants, com la del 23 de febrer de 2013.
Tot just fa unes setmanes, a finals de novembre, vam encetar la temporada en la que es pot veure nevar a la ciutat que s’allargarà fins a finals de març. Durant aquests quatre mesos, sempre que els anticiclons i les borrasques es col·loquin com cal, la neu podria aparèixer arran de costa. Tot i això, a data d’avui els models meteorològics no poden dir si aquest hivern serà, o no, blanc a Badalona. Caldrà esperar.
