Quan es produeix un infart de miocardi, el cor perd força per bategar a causa de la mort de les cèl•lules de l’àrea lesionada, que han deixat de rebre sang des de les artèries coronàries. Aquest fet, en funció de la gravetat, pot condicionar la capacitat per dur a terme activitats de la vida diària, així com la qualitat i l’esperança de vida. Recuperar part de la força per bombejar la sang és un dels objectius que persegueixen els professionals que estudien la regeneració del cor. El grup de recerca en Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l’Institut Germans Trias ha ratificat en els últims mesos que les investigacions que està duent a terme ho aconsegueixen. Així es publica avui a la revista Stem Cells Translational Medicine. L’any 2013 aquest grup ja va demostrar la capacitat d’un tipus de cèl•lules mare derivades de la sang del cordó umbilical d’humans, anomenades mesenquimals,per formar petits vasos sanguinis a l’àrea infartada del cor de ratolins i reoxigenar-la. Les cèl•lules es van introduir en forma de pegat (bioimplant) acompanyades d’una proteïna anomenada fibrina que ajudava a fixar-les per damunt de la zona infartada. Així es va constatar que al cap d’un mes es produïa una disminució significativa de la mida de l’infart. El següent pas ha estat estudiar la millora de la funcionalitat del cor gràcies a aquest sistema. I el resultat ha sigut positiu: els ratolins tractats amb les cèl•lules mesenquimals després d’un infart han augmentat un 21,6% la força del batec cardíac per bombejar la sang. L’estudi, liderat pel Dr. Antoni Bayés-Genís, s’ha fet en col•laboració amb el grup de Teràpia Cel•lular de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) i està finançat, en part, per la Fundació La Marató de TV3.
Futur: allargar la vida a les cèl•lules mesenquimals
Vist que les cèl•lules redueixen la mida de l’infart i milloren la funció cardíaca, els investigadors estudiaran ara com allargar-los la vida un cop implantades, de manera que puguin aportar més beneficis. Més endavant, es plantejaria estudiar la seva seguretat i benefici en cors humans. També, vista la seva capacitat per generar nous vasos en zones que els havien perdut, “la troballa confirma el potencial d’aquestes cèl•lules per tractar altres malalties amb dèficit vascular com l’ictus o la malaltia arterial perifèrica, sense oblidar aplicacions generals en cirurgia vascular”, destaca el doctor Bayés-Genís, investigador principal de l’estudi.
