La construcció d’un edifici d’habitatges al solar situat entre els carrers de Coll i Pujol, Sant Ramon i la plaça de l’Alcalde Xifré, ha posat al descobert un aquest de la Via Augusta que connectava les principals ciutats romanes, des de Cadis fins a Narbona, on enllaçava amb altres vies que conduïen al centre de l’Imperi. La reforma més important, i que li va donar el nom pel qual és coneguda, es va fer sota el mandat d’August als darrers anys del s. I aC, tot i que partia d’una via preexistent coneguda com a Via Heraclea, i que havia estat una infraestructura clau per a la romanització de la península. El tram descobert, situat a 350 metres de la porta occidental de la ciutat, consta d’uns 40 metres de llarg i té una amplada de 5,5 metres. Tot i que encara està en fase d’estudi, la cronologia dels paviments més antics d’aquest tram, ens situen a la primera meitat del segle I aC, moment en què es fundà la ciutat de Baetulo. A més de la via, s’han documentat diversos edificis que marquen una ocupació d’aquest espai des del segle I aC fins al s. V-VI dC, i per tant formen un conjunt molt rellevant per conèixer el suburbium occidental de la ciutat de Baetulo, i el poblament del seu territori. Es tracta d’un edifici destinat a tallers metal·lúrgics d’època tardo republicana, un recinte funerari del s. I dC, i finalment un edifici monumental i un mausoleu funerari de finals del s. IV-V. La intervenció arqueològica que ha permès la troballa de la via i d’algunes construccions datades entre el segle I aC i el VI dC, ha estat assumida per BeCorp, propietària del solar, i portada a terme per Global Geomàtica sota la direcció de l’arqueòleg Mikel Soberón sota la supervisió del Museu de Badalona i el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Aquestes restes permeten elaborar un discurs sobre l’ocupació humana del territori des del moment fundacional de Baetulo fins a l’antiguitat tardana, quan la ciutat vivia un moment de decadència. Aquest fet -700 anys d’història ininterrompuda- i la singularitat d’algunes troballes justifiquen que una part del solar (180 m2) s’incorpori, en un futur proper, als espais arqueològics gestionats pel Museu de Badalona, gràcies a la cessió que en farà BeCorp.
