Noelia Villar
Compositor, director musical i intèrpret nascut a Barcelona, ha gravat cinc treballs discogràfics en solitari, és conegut per la seva participació en els musicals, tant en qualitat de compositor, com de productor i director musical. Els seus últims musicals han estat “La Jaula de las locas” i “La Tienda de los Horrores”, amb un èxit important tant de crítica com de públic. Gràcies a aquests treballs en el món del teatre ha rebut un gran nombre de nominacions i premis en certàmens tan prestigiosos com els MAX o els Butaca. També ha participat en diversos programes de televisió i ràdio com el programa de TVE i Telecinco “Operación Triunfo”, en el qual ha estat professor de l’acadèmia en totes les edicions des de la creació del programa l’any 2001. Així mateix, ha presentat el programa de Catalunya Ràdio, “Els optimistes”, “Còmics” a TV3 i el talent show per a 8TV, “Encantats”. Manu Guix també té, des de 2010, el seu propi estudi de gravació, Medusa Estudi, on produeix diversos treballs discogràfics per a altres artistes i grups, a més de la creació de cançons, bandes sonores i sintonies per al món de la publicitat i el cinema. En aquest sentit, també ha fet diverses produccions musicals per La Marató de TV3. També ha treballat als Premis Goya de l’any 2019 en la producció musical i en l’any 2020 fent la composició musical de l’obertura de la cerimònia.
Segons la teva pàgina web, has hagut d’ajornar tres dels sis concerts que tenies programats per culpa de la Covid. Està sobrevisquen la música en directe a aquesta pandèmia? De quina manera afecta?
Està afectant d’una manera molt direce, molt greu i molt cruel en molts casos. De fet aquest estiu passat tenia més de 50 concerts programats i els vam haver d’anul·lar tots. Estem recol·locant algun dels concerts a partir d’ara, d’aquests mesos en endavant. Realment és complicadíssim. Sempre dic que tinc la immensa sort que jo a part de fer concerts faig altres coses i he pogut anar tirant i vivint de les coses que faig, però hi ha molta gent que viu exclusivament del directe que està passant una situació veritablement molt dura i molt complicada. Fa mal, però és el que ens ha tocat viure.
Quin futur preveus per la música en directe?
No se sap res… vivim tant al dia, els canvis de prevenció, les mesures de seguretat canvien cada setmana. Ara mateix es fa molt difícil dir què passarà. Els artistes i músics que conec estan fent tots plans a partir del mes d’abril i maig del 2021, quan compten que hi haurà una certa normalitat, “certa”, i esperem que així sigui, perquè els esdeveniments ens demostren que no podem fer plans. Per desgràcia estem tots “a veure-les venir”.
Mai ha sigut fàcil viure de la música i en temps de Covid molt menys. Creus que hi han hagut artistes que s’han vist obligats a abandonar la seva carrera musical?
Tinc casos molt propers, de músics professionals, instrumentistes de primeríssim nivell que toquen amb grans estrelles en l’àmbit estatal que han hagut de deixar els seus pisos de lloguer i tornar a viure a casa dels pares perquè són vivien exclusivament d’això. És greu.
Després d’haver format part del Petit Príncep des del 2014, i de conèixer la teva faceta com a cantant i director musical de diferents musicals, què significa per a tu ser actualment l’aviador de la setena temporada, en una nova faceta com a actor?
És molt emocionant, per a mi és una cosa molt nova i molt diferent. Jo mai havia fet d’actor, de fet no em considero ni sóc actor. Però de cara a aquesta setena temporada, quan vam fer la reunió per planificar-la vam veure que no teníem aviador perquè tots els que havien interpretat el seu paper fins ara estaven fent altres feines: l’Àngel Llàcer i l’Ivan Labanda amb La jaula de las locas, el Marc Pociello amb El Màgic d’Oz, l’Enric Cambray amb El mètode Grönholm, el Jordi Coll estava fent els seus rodatges… i no teníem aviador. L’Àngel i jo ens vam mirar i ens vam adonar que havia arribat el moment que ho fes jo. Li vaig demanar a l’Àngel que em fes un càsting i va considerar que ho podia fer. Estic molt content, molt feliç, molt il·lusionat i estic gaudint molt del teatre d’una manera que no havia fet fins ara. Com un nen amb una joguina nova.
Ara que estàs actuant a la sala Barts, què en penses de com s’està gestionant les mesures contra la Covid als teatres. El teatre és un lloc segur?
Estem tots patint, tot el col·lectiu teatral està patint, però com està patint tothom en aquesta pandèmia. Les normes ens canvien cada dia, va haver-hi un dia que ens vam anar a dormir sense saber si l’endemà podríem obrir el teatre i fer funció, estem amb aquesta provisionalitat que ens fa gaudir de fer cada funció com si fos l’única cada dia.És complicat perquè evidentment hi ha una mena de por generalitzada entre el públic. Hi ha molta gent que pensa que ara no és moment d’anar al teatre i que prefereixen fer-ho quan tot això hagi passat. I no, realment estem fent molts esforços per comunicar i transmetre a la gent que el teatre és un lloc segur. Es prenen totes les mesures de seguretat escrupolosament i està tot molt ben organitzat perquè tinguis en tot moment la sensació que no corres perill. Al mateix moment agraïm profundament a tota la gent que ve al teatre perquè és un acte de valentia i transmeten a la resta de la gent que és segur.
S’ha viscut de manera diferent la Marató de TV3 aquest any tant en l’àmbit preparatiu com emocional a causa de la situació actual?
Ha sigut tot molt més complicat. Per la part que a mi em toca, la producció del disc ha sigut tot molt més difícil i diferent de la resta dels anys perquè no ha sigut tan fàcil programar rodatges, que els artistes vinguessin… Hem hagut d’estar molt atents a si podrien venir i la seva disponibilitat. Ha estat complicat, però al mateix temps amb una motivació especial pel fet de fer una Marató que realment afecta a tots. Sempre ha estat dedicada a malalties minoritàries, però aquest any a l’afectar a tothom hi ha hagut un nivell d’involucració emocional superior.
Després del de la Marató, actualment, estàs treballant en un nou disc?
Ara mateix estic acabant de produir el darrer disc del Nil Moliner, estic començant a preparar el que serà el següent espectacle musical que estem preparant l’Àngel Llàcer, la Miryam Benedited i jo, amb Nostromo Live que és Cantando bajo la lluvia que l’estrenarem el setembre de 2021 i jo estic preparant el que serà el meu proper disc en solitari que també sortirà cap al setembre de 2021.
Un no parar! Fa molts anys que segueixes aquest ritme de projectes, discs en solitari, teatres, musicals…
Des del 1995… faig tot el que em deixen!
Després de tant temps, com et mantens en aquesta indústria tan exigent?
Sempre ho he tingut molt clar: per a poder viure i mantenir-me he de fer moltes coses, no només centrar-me en la meva carrera com a artistes fent discos i concerts sinó fent també teatre, treballar molt intensament al meu estudi de gravació Medusa Estudi produint altres artistes, fent bandes sonores… el que fa que no pari de treballar és el que ens passa als artistes, que vivim molt per la nostra feina. Ens fa immensament feliços. Jo sóc més feliç treballant que de vacances. Estic constantment volent fer coses i personalment tinc la immensa sort de comptar amb l’Àngel Llàcer que estem sempre mà a mà pensant què més podem fer, tenim moltes ganes i no perdem mai la il·lusió de voler fer coses.
Per últim, per què viure a Badalona?
Per amor. Jo he nascut a Barcelona i sóc de Sarrià de tota la vida però em vaig enamorar d’una noia de Badalona. Ja fa un any i mig que ens hem instal·lat a la Rambla i ha sigut per amor. Perquè els de Badalona sou així, teniu aquest orgull badaloní molt arrelat i molt ficat a dins i la veritat que la meva dona és immensament feliç vivint aquí i jo també. He descobert el plaer de viure fora de Barcelona, i aquí he trobat un entorn fantàstic, estem molt a gust.
